Posant-vos al dia.

Se que el blog ha estat una mica mort últimament, però entre que amb la visita de la Laura vaig estar més distret, i després em va fer mandra i coses d’aquestes,  així que m’he saltat uns quants capítols del viatge que aniré pujant quan em vagi recuperant.

Per ara acabo de creuar la frontera amb Malasia, i he arribat a l’illa de Penang, que sembla que serà interessant per un parell de dies. Ja ho actualitzaré amb la primera entrada de Malasia.

Per aquest mes li donaré un enfocament diferent al viatge. Primer, faré un altre curs de meditació a Kuantan. Un altre Vipassana com els que vaig fer a la India. A veure si recupero les bones costums que he perdut en aquests últims dos mesos.

D’altra banda, durant el trajecte intentaré allotjar-me únicament amb gent local, a través de la web www.coucsurfing.com on la gent ofereix allotjament a viatgers, de manera que a part d’estalviar-me uns pempis, entraré més en contacte amb la societat malaya, evitant les zones turístiques i relacionant-me mes amb la gent del lloc.

Així que sembla que pot estar bé com a nova experiència.

El cas es que després de Cambodja vaig tornar a Bangkok, on vaig estar uns 10 dies, no era la meva il·lusió, però vaig haver d’esperar per visat xinés, que ja he aconseguit després d’un matí intens a l’embaixada.

Un matí de burocràcia:

Resulta que els funcionaris d’aquest país pseudocomunista, es dediquen a posar traves a les sol·licituds de visat de turista, així que em va tocar patir una miqueta.
Abans de presentar-me vaig enviar un mail, preguntant que necessiten per donar el visat. La resposta ve ser, vol d’entrada, de sortida, allotjament confirmat i uns 6 fulls de paperassa.

Un cop em presento allà a la senyora funcionaria no li sembla suficient i em demana una fotocopia del carnet d’estudiant (ja que vaig posar que encara ho soc), i a sobre un extracte bancari per comprovar el meu capital. Així que em despatxa, dient-me que el pròxim cop porti tot el que demanen, tot i que ningú m’ho va demanar en cap moment.
En aquell moment varies reaccions van passar-me pel cap, la primera i la més interessant, va ser prendre l’actitud del Michael Douglas a “Falling down”” o “Un dia de fúria” i liar-me a tiros  amb tots aquests buròcrates, i amb els pobres innocents que van escollir un mal dia per fer-se el visat.

Com vaig pensar que això no facilitaria el visat, i ja tenia els vols comprats, vaig pensar que seria millor adoptar una altra estratègia, i vaig apel·lar als sentiments de la funcionaria, dient-li que marxava de Bangkok, se m’acabava el visat i no tenia clar que pogués fer-la en cap altre moment amb el marge suficient. I tot i que li va costar, em va fer el favor, demanant-me que portés el que em faltava el dia de la recollida. Cosa que vaig poder fer gràcies a la diligència i eficiència característica del funcionariat de Sant Adrià, vaig tenir tot llest al dia després de demanar-ho. (gràcies mama! Ajjajaja)

Un cop vaig recollir el meu passaport amb el visat per Xina, vaig agafar un bus de 24 hores que m’ha deixat a Butterworth i d’allà el ferry fins a l’illa de Penang.

I pròximament:

El plan a partir d’ara es, uns 10 dies al nord de Malasia, en uns 10 dies el curs de meditació a Kuantan, que està mig, a la costa est. I després uns altres 10 dies entre Kuala Lumpur i algun poblet, costaner si pot ser del sud.

Des d’allà entrar a Singapur on pretenc passar un parell de dies fent el guiri abans de volar a Xina, on em trobaré amb el meu estimat cosí Albert.

A la Xina el tàndem Buendía passarem un meset donant guerra pel sud, i pujarem fins a Shanghai. Entre un i altre tenim varios amics a la Xina, així que sembla que tindrem guies i allotjaments de franc, sona bé!

Després del mes a la Xina ell tornarà a casa, i jo m’he tirat a la piscina i he tret bitllet per Japó. Sembla que aquest serà el meu últim país a Àsia, i haurà de ser breu ja que dubto que pugui sobreviure allà amb el pressupost que he tingut fins ara. Però com a últim país m’ha semblat una gran opció, aquí sembla que també podré beneficiar-me dels beneficis del couchsurfing, cosa que serà més útil que mai.

Doncs ja tancaré després d’aquesta declaració de principis. I poc a poc aniré actualitzant amb les entrades que falten de Cambodja i les que estan per venir.

Una abraçada a tothom!

Adrià

Penang - Malasia