Sud de Cambodja

Doncs ja som a Pnom Penh, o com vulgui escriure’s, ja que em falta una h per algún lloc. Es una ciutat asiática més, però reconec que te el seu encant.

per la nit…. Bueno per la nit es converteix en un puterio de más cuidado. Està ple de guiris solters i dones del lugar més lleugeres de roba i moral de lo habitual a la Cambodia rural, però no serà res del que s’hagi d’escandalitzar algú que ha viscut la nit a les rambles ahahaha.

Demà tocarà la visita turística de rigor, pel moment avui ens hem limitat a instal·lar-nos a una guest house mediocre tot i que hem descobert que surt a la omnipresent lonely planet, i ens claven 8 dollars per una habitació minúscula! 

Sort que som 2 per que fa temps que no pagava cap habitació tant cara, però suposo que estant a la capital, no tenim altre remei.

Deixo d’enrollar-me amb Pnom Penh i pasem al que es venia a parlar en aquesta entrada. El sud de Cambodia, on hem passat una setmaneta i on ens hauríem quedat uns quants dies més, però com voliem veure més coses aquest matí he/hem decidit marxar, ja que crec que la Laura hagués preferit quedar-s’hi un dia més, tot i que crec que era només per dormir més hahaha

Moment optimista que truncaran els corruptes a la frontera. Però aquí estem una muesca más en el cinturon!!!

Com ja vaig dir la entrada per la frontera amb Tailandia, i va ser una mica desastre, la corrupció dels de les fronteres de Cambodja es molt bèstia, i això que vaig creuar per una frontera més tranquil·la, però no m’entretindré més, ja vaig dir el que pensava d’ells. Si algú ha de creuar alguna d’aquestes fronteres i vol algun consellet ja m’ho farà saber.

Koh Kong.

Vam arribar a la ciutat de Koh Kong, amb la moral una mica pel terra després del show de la frontera, però vam decidir quedar-nos al poble, relaxar-nos i començar a l’endemà amb calma i tranquil·litat.

Després de la dutxa de rigor, i una mitja vacaina el passeig pel poble ens va tornar l’optimisme i les ganes de conèixer el país i la seva gent.

Al día següent, pensàvem llogar una moto i visitar el poble i els seus voltants, però en un canvi d’última hora, vam unir-nos a una excursió guiada on faríem un trekking d’unes 3 hores visitant les muntanyes Cardamomo a les que vam arribar després d’una horeta de vaixell.

S’ha de dir que durant el trekking em vaig sentir com en Rambo enmig de la jungla, tot i que ell no vagi amb dos guies locals i cinc turistes més, però pel tema de la jungla i tal, ja m’enteneu.

Comença el trekking! tot te molt bona pinta per ara, i els exploradors intrèpids estem llestos per l'aventura! hahaha 

I ens banyem a la cascada, una altra... però eren força maques la veritat.

I per acabar el trekking, al rico coco!

En resum, Koh Kong va ser preciós, i segurament es mereix passar-hi una día més ja que hi ha alguna cascadeta més, però ja ens vam donar per servits de jungla, i després de Koh Chang jo tenia més ganes de platja així que decidim fer la motxilla i anar cap al següent destí.

Kampot.

En un principi el destí era Sianoukville, la ciutat més important del sud dal país, i força turística, pel que m’ha dit la gent es de l’estil Blanes, o aquesta es la idea mental que jo em vaig fer.

Ens la vam saltar per anar directament a Kampot. I en quin moment vam decidir fer el canvi.....

La minivan, que no se quina es la traducció literal, minifurgoneta de 12 places, però que això no es un impediment per que hi vagin 18, va sortir una hora tard. Però ja hagués signat per que això fos l’únic inconvenient. Després d’una hora de camí la furgoneta para i obren el capó, i la quantitat de fum que surt d’allà ens va indicar que quelcom no anava bé del tot, però el conductor va donar amb la solució per refredar el motor.

Agafa una bossa de plàstic del seu esmorzar, va a un bassal i comença a posar aigua al sistema de refrigeració del motor. No cal dir que el color marró de l’aigua indicava que potser no era la solució més adient, però com a mínim refreda el motor per seguir una estona més. Aquesta estona vam descobrir que era poc més de mitja hora, després de la qual es va repetir l’operació, i un altre cop després d’una altra mitja hora.

El conductor es rendeix i truca a un amic que ve al rescat amb una altra furgoneta, que remolcarà a la nostra les 3 hores que resten del camí. Adjunto imatge essencial per entendre la inseguretat que vaig sentir durant les 3 hores de camí. Sort que durant aquest temps agafant busos per àsia, he aprés a simplement mirar el paisatge, llegir, acceptant que estàs en mans d’aquesta gent, i que afortunadament arribaràs viu al teu destí hahaha.

Dediqueu-li un minutet als detalls de la foto que no te desperdici. Tanta DGT... que n'aprenguin!

Tot i això s’ha de dir que el paisatge va ser espectacular, i el llibre, un altre de la saga de mundodisco de Terry Prattchet, també era molt divertit, així que el trajecte va ser tot un èxit!

Ja a Kampot, hem de dir que ens vam portar una sorpresa froça agradable, no ens l’havien pintat molt bé, però vam decidir donar-li una oportunitat i va valer ser molt acertat. Vam trobar un hotel ben xulo per 6$, amb una habitació del copón!

A més vam localitzar un parell de llocs on vam menjar com porcs, destacant el Sisters II, on a secció de pastisseria ens va fer caure els collons al terra hahahaha, brownies, pastís de lima, de pastanaga.... bfff

Ah, la ciutat també es maca hahahaha, es una antiga ciutat colonial feta caldo, però això li dona un encant especial, està a la vora del riu, i la posta de sol es força maca.

Fins al cul de sucre! amb 2 collons.

Al dia següent vam llogar una moto i vam anar al parc natural de Bokor, preciós, però no ho serà per molt més. Un pla urbanístic d’aquests ben macos ha considerat que es preferible arrasar el parc natural i construir unes 6000 cases unifamiliars, uns ressorts, un llac artificial i no se que més, a conservar aquest espai tant magnífic que tenen.

Mostra dels paisatges espectaculars que vam descobrir per casualitat.

Venint d’Espanya, se que no es poden donar llisons, però veure el suïcidi que estan fent, per que els cabrons dels polítics, constructors i arquitectes treguin un paston fa rabia. Ja sabeu com se les gasten aquests....

En resum, el parc de Bokor preciós per ara, i un temple i uns poblets que vam visitar al perdre’ns en busca d’una cova, també va ser ben maco, amb una gent molt agradable, tot i la frontera de l’idioma.

En total, un parell de dies pel poble, que ens hagués agradat que fos un més, ja que el poble també se’l mereix, però, la vida sigue, i jo tenia ganes de platja!!! Així que cap a les rabbit island a posar-me moreno!!!

L'antic pont reconstruit després de totes les guerres que van patir aquesta gent, te 4 o 5 estils arquitectònics diferents i solucions constructives de lo més originals. Tot un entreteniment. 

Ja sóc tot un adicte a passejar pels mercats de fruites, i a menjar-les encara més. Llàstima que els sostres siguin d'alçada asiàtica també.

Rabbit island.

Poca cosa es pot fer aquí. El perímetre de la illa es pot recórrer en poc més de dues hores. Hi ha una sola platja i uns 40 bungalows per passar-hi la nit.

Així que l’activitat principal dels 3 dies a l’illa ha estat, llegir, banyar-se, seguir llegint, menjar, siesta menjar llegir i banyar-se i l’últim dia per no sentir-nos malament vam fer una caminata al voltant de l’illa.

No fa falta massa definició aquí.

Posta de sol des del bungalow. No està malamente per 5$ entre els 2.

Val a dir que el camí per donar la volta a l’illa no està clar, les branques estan pel mig, i no paren de fer rascades i a cames i braços, que esperant un camí de ronda vam anar amb banyador i tirants, dominguero total. Però el recorregut val la pena i es ben maco, això si, s’ha de sortir ben aviat, que sinó el sol allà es molt dur.

Passejant per l'illa amb la meva samarreta nova. Feia temps que volia una d'aquestes però no la vaig trobar a Bcn!

D’allà vam anar a Kep, on vam passar una sola nit, i avui ja hem agafat el bus de bon matí cap aquí. De Kep no se que es pot dir, però probablement dedicar-li un día no hagués estat de més, si haguéssim tingut més temps.

Casi m’oblido, i tot i que ho digui en conya i ràpid, va ser força perillós. Tornant de l’illa a tierra firme, va començar un vendaval de collons, i les onades anaven empentant la barqueta que porta d’un costat a l’altre deixant-la de costat de manera que casi ens gira la barca, i les onades esquitxaven l’aigua sobre les motxilles on portàvem els diners, càmeres, portàtil etc... al final no es va espatllar res, i la Laura va patir poc més que un petit mareig, però en alguna de les onades jo pensava que el meu equipatge acabava al fons del mar, i jo esperant a ser rescatat per algun pescador. Però res d’això, aquella nit tota la motxilla desfeta amb tots els trastos a ventilar i llestos.

Doncs amb això acabo el sud de Cambodja i les meves sessions del platja per una temporada.

Que gaudiu el meset d’agost, i les festes de gràcia!!! 

Una abraçada a tothom!! Avui amb cançó inclosa...

http://www.youtube.com/watch?v=hs8y3kneqrs&feature=endscreen

Adrià

Phnom Penh.