Singapur

Doncs després de dos dies a Singapur, ja torno a fer les maletes i a volar.
La veritat es que li vaig deixar poc temps pensant que seria una gran ciutat més, però ara em sap greu no haver-li dedicat un parellet de dies més, i una nit que sembla que hi ha ambientillo per aquí.

A Singapur vaig anar a visitar l’Aditya, un indio que vaig conèixer a l’Índia però que viu aquí amb la seva dona. Així que el primer dia em van fer un bon tour per les zones mes típiques de la ciutat.

Orchid street, que es rollo la 5a avinguda de NY, vam passar fugaçment per Chinatown, i després a la nit vam anar a Marina bay, on em vaig fer la clàssica foto amb el riu artificial i tots els gratacels de fondo.

 Em vaig fer la foto des del mateix lloc, així que imagineu-vos el meu cap a un costadet i llestos.

A la nit vam anar al little India on em vaig acomiadar del menjar indio per una temporadeta. A més el barri estava adornat per que hi havia una festivitat india als pocs dies, així que sembla que la cosa va sortir força bé.

Carrer de little India

I ja per tancar la nit vam anar a un bar de dones de moral distraida jajjajaja. A veure que m’expliqui. El bar està molt bé per que te una banda que versiona grups com els rollings, the who, the doors and so on. Però l’amo del local va entendre que el negoci aniria millor si hi hagués dones simpàtiques al local. Així que elles intenten fer beure a la clientela, i que les convidin a begudes, i s’emporten una comissió. Segons el meu amic, que va sovint (amb la dona) i coneix a l’amo del local, elles no fan res mes, es limiten a tajar al personal i després bon vent i barca nova. Em van quedar els meus dubtes, però aquesta es la versió oficial.

De fet va ser molt divertit, per que van entrar uns anglesos que, sense ànims de criticar, tenien una pinta de primos.. els van assetjar des del minut 0, i va estar divertit veure les cares d’alegria dels tius creient-se els reis del mambo jajaja.

A l’endemà va ploure tot el matí, així que poc vaig fer. Després una altra volteta de rigor. Vaig anar a la biblioteca nacional ja que m’anava de camí.
Es espectacular l’edifici, unes 14 plantes, unes instal·lacions del copón. Una zona de descans a la planta 7, amb arbres  enormes.... vamos com la de Sant Adrià. Però tot s’ha de dir, una biblioteca es una biblioteca, així que a part d’algun estudiant, estava ple  de noies en shorts, tacons vestidets monos i super repentinadetes. Grupets petant la xerrada a les zones de descans etc. Així que era com estar a la Pompeu Fabra, però a la planta setena amb unes vistes fantàstiques de Singapur.

Poc més, ara estic rodejat de xinos, (un altre cop em sento com a casa), crec que sóc l’únic occidental que volarà a l’avió. Amb una mica de sort el meu cosí estarà esperant-me a Guangzhou amb la meva amiga i començarà un altre capítol ben interessant del viatge.

Una abraçada a tothom.

Adrià

Aeroport de Singapur

PD: m'acaben de dir que hi ha un retràs de mitja hora mínim, fijo que son 2 hores al final jajaja

Malàisia, segona part

Doncs demà pel matí ja marxo cap a Singapur, i donaré per tancat el capítol de Malàisia, que certament ha estat molt interessant i especial, ja que s’ha sortit i força de la dinàmica que portava fins ara.

Per començar, tal i com havia comentat, vaig fer un altre curs de meditació de 10 dies. Va ser dur, i els dos últims dies el rendiment era ridícul hahaha, tot i això, a part de dormir-me a una de les meditacions de 4 30 a 6 30, no em vaig rendir, i vaig seguir donant guerra, o això crec.

Va ser un curs molt productiu, i que em va ajudar a recuperar els hàbits diaris que havia perdut des de que vaig marxar de Nepal, per culpa de males influències hahaha.

També em va servir per recuperar la tècnica, i replantejar-em cers aspectes de la meva actitud i caràcter. Així que aconsello bastant aquests cursos, i no fa falta anar a l’India ni Malàisia, hi ha un centre a Barcelona que ensenya el mateix sistema. Si algú vol donar-hi un cop d’ull aquesta es  la  web: http://www.spanish.dhamma.org/

Kuantan

Un cop acabat el curs, no tenia cap pla definit,  només tenia clar que volia algun dia de platja, per intentar aconseguir un morenet acceptable, així que vaig anar cap a Kuantan, ciutat on no hi ha res a fer a nivell turístic, però al final m’hi vaig passar una setmana per allà.

Des del curs de meditació em va portar un noi que vivia allà, i com jo no tenia cap pla em va portar a casa seva on em va deixar quedar-me a dormir. Aquella mateixa nit em va a portar a sopar amb uns amics seus, i resulta que un d’ells vivia a prop de la platja, i em va oferir quedar-me amb ell, així que, per que no.... A l’hora a casa seva hi havia una parella de Nova Zelanda, d’uns 70 anys, però amb una vitalitat increïble. Resulta que l’home estava ajudant a fer unes obres al pati per fer una zona pels gossos. Així que entre el fill de la casa, que tenia la meva edat, el Robert (el de Nova Zelanda) i jo, vam passar 4 dies currant a mitja jornada per arreglar el pati. No se molt bé per que vaig començar a ajudar-los, en teoria jo havia d’anar a la platja, però suposo que els instints d’aparellador em cridaven hahaha. No se si podré posar això al currículum, però com a mínim vam passar uns dies entretinguts, amb una gent molt agradable. Em van portar algun dia a la platja, un altre a una piscina d’una zona residencial de luxe, i em van donar de menjar i dormir, així que no està gens malament el tracte!

A treballar una miqueta!!!

Ah, un altre dia vam fer un mini trekking per veure la sortida del sol des de dalt de la muntanya, però quina sort la meva estava nuvolat. De totes maneres tant es, va ser un camí ben maco, i la boira o els núvols des de la muntanya feien un efecte molt maco.

Hem fet el cim!!!

Tioman island.

Passada una setmaneta a Kuantan, vaig sentir la irrefrenable necessitat d’aïllar-me una miqueta de la ciutat, i anar cap a alguna illa a que em dongués el solet i estar en remull tot el dia.

Així que sense pensar-ho dos cops vaig anar cap a Tioman island, on vaig trobar-me amb la Gemma, la xinesa que havia conegut a Penang. Va ser per només un dia, ja que ella anava a fer submarinisme “y la madre que lo parió” com diu la Carmen de Mairena.

Jo tenia la intenció de fer només platja, després em vaig animar a fer snorkel, però el temps no va acompanyar així que em vaig quedar amb les ganes, i després a toro pasado, tothom em ve dient que l’hauria d’haver fet per que es un dels llocs mes macos, on fàcilment veus taurons, tortugues i algun animalet més. Em va saber molt greu, però que hi farem. Ja tinc excusa per tornar.

El que si que vaig fer al tercer dia a l’illa es un trekking de dues horetes llargues amb dos noies de Barcelona i una de Masnou (crec jaja) i va ser ben maco. El trekking acaba a l’altre costat de l’illa on ens vam passar tres o quatre hores a la platja. Una platja de pel·lícula i sols. Acojonante! La veritat es que com a despedida de la platja no em queixaré.

Aquesta platja per 4 no està malament...

Allà vaig descobrir la meva habilitat per agafar cocos dels arbres, i l’habilitat potencial per obrir-los a cops de maxete, però encara em falta pràctica.

(Del tema cocos, elles tenen totes les fotos així que em tocarà esperar per penjar-les).

Ara em sap greu no haver estat un parell de dies més a l’illa, però mai no es pot tenir tot, i també vaig estar bé a l’altre lloc, així que no es tant dramàtic suposo.

Melacca.

Avui he passat el dia a aquest poblet, primer colònia portuguesa, després anglesa. No te res especial crec, però l’arquitectura colonial te un rollo molt guapo, i amb l’afegit del barri xinés m’ha semblat molt atractiu.

A més els divendres i dissabte a la nit es veu que està molt bé, amb molta vida o això m’han dit. No se si arriba al nivell de marina, no ho crec per que amb el preu de l’alcohol aquí es posa més difícil. De totes maneres, es una altra cosa que s’haurà de descobrir a la pròxima visita.

(crec que no he fet fotos, feu un google pictures per fer-vos una idea ràpida jajaja)

Vivint Malàisia.

Com heu vist, entre la setmana que vaig passar a Penang, els 10 dies meditant, i la setmana llarga de paleta, no he vist massa coses del país, però tampoc es que em preocupi. Pel que m’han dit, hi ha varies selves, i parcs naturals força interessants per anar a fer trekkings, més illes d’aquestes de pel·lícula i poc més.

Tot això lo principal de Malàisia, o això m’ha semblat a mi, es l’hospitalitat de la gent. Lo amables que son amb els turistes, i veure com conviuen en el mateix país els indis, xinesos i malais. 

Ja han estat varies vegades que algun personatge aleatori, em ve a parlar mentre estic menjant algo, em pregunta dos tonteries, em convida al menjar i marxa desitjant una bona estada al país. A veure si quan torno a casa la gent fa el mateix! Ajajjaja

Foto de rigor amb l'occidental que pasava per aquí.

A part d’això i ja per tancar, el menjar. Està tot boníssim, i a la que preguntes hi ha sempre algun restaurant vegetarià on m’ha costat parar de menjar ajajajaja. A part, tal i com vaig dir, (crec) pots escollir entre indi, xinès i malai, amb lo que no et canses mai. (Dic això avui que he anat al pizza hut, però es que em venia molt de gust una pizza marrana d’aquestes hahaha).

I tot a un preu de broma, entre 1 i 2 euros i menges com un marqués!

Doncs poc més queda per dir. Demà pel matí surto cap a Singapur, on em rebrà l’Aditya, un noi Hindú que vaig conèixer al nord de l’Índia i ara està vivint per aquí amb la dona. Així que em refugiaran per aquest parell de nits que em toca passar a Singapur abans d’agafar el vol cap a la següent etapa del viatge, que sense cap mena de dubte serà molt interessant i divertida.

El tàndem Buendía anirem a donar guerra per la Xina titu! El meu cosinet Albert, vindrà a donar-me suport moral, ganes de festa, un parell de llibres d’en Terry Prattchet (molt divertit per cert), i una ampolla de Patxaran per si lo anterior falla! Jajajaja.

A més sembla que durant tot el viatge ens tractaran com a senyoritos, ja que quan no estem amb uns amics meus del viatge, estarem amb els seus. Així que anirem de casa en casa, estalviant-nos hotels i vivint la Xina més intensament.

Però no m’enrollo més, això ja vindrà.

Ale, aquí va el rollo per tot el que havia trigat en actualitzar, a veure qui ho llegeix, que cada cop tinc més dubtes de si algú li fa cas al blog jajaja.

Bona nit a tothom, una abraçada.

Adrià

Johor Bahru. Malàisia.

Phnom Penh i una mica de l'est.

Back in time. Aquest post se'm va quedar a mitges a Cambodja així que el penjo ara per si a algú li interessa. Encara falta el tema dels temples d'Angkor però això encara em fa mes mandra hahaha.

Ja som aquí un cop més. De Cambodja tenia intenció de fer més entrades, però com no ho vaig actualitzar quan tocava, ara em fa una mica de mandra. A part, tot i que el país es molt maco crec que es podrà resumir força bé.

Phnom Penh.

Capital del país i ciutat asiàtica en tota regla.

Tot i que intento fugir de les grans ciutats, aquesta em va semblar fàcil de portar, i era senzill gaudir de llocs tranquils a parcs, mercats i passejos a la vora del riu.

En total vam passar 3 dies a la ciutat, el primer, com hem pres com a costum, ens limitem a passejar per on ens guia la fuerza, i decidim els plans pel dia següent, que normalment no complim, però com a mínim el tenim.

El segon el vam dedicar a visitar els mercats, el palau reial i la pagoda de plata, i una altra pagoda que hi ha al nord de la ciutat i no recordo el nom.

Els mercats estan bé, vam aprofitar per fer shopping, comprar fruita, i menjar per les parapetes que hi ha a cada mercat on es menja per poc més d'un dolar la tipiquísima noodle soup o fried noodles.... ja em surten per les orelles, però no em canso d'ells jajajjaja.

Palau reial... doncs molt bé jajaja.

El tema del palau reial i la pagoda de plata.... son 6$ d'entrada, cosa que feia entendre que seria algo especial. Doncs no. 

El palau reial està tancat, només et deixen les finestres obertes i intentes veure el que pots de puntetes, i no es més que un edifici igual que qualsevol altre temple en una zona ajardinada igual que els jardins que hi ha fora del recinte del temple. Així que per ara sento que 3$ de l'entrada han estat llençar els diners, però ara anem a l'esperada Pagoda de plata.

El nom ve del paviment de la pagoda, que està fet amb llosetes de plata, cosa que fa imaginar una pagoda del copón, però aquí ens hem precipitat un altre cop. Per fora es una pagoda més, el tret característic de la qual, està cobert amb unes teles per no fer-se mal bé, i la resta de l'interior també es molt simple, no hi ha els clàssics murals amb ensenyances ni res, un color llis i mate per donar la mínima alegria possible al lloc.

Després hi havia uns budes i tota la parafarnalia que vale, està bé, però en resum, la pagoda de plata algo força simple amb propaganda desproporcionada.

Tot i que potser sembla que soc molt crític amb aquesta visita, i els 5€ de l'entrada semblen haver-me fet mal, es... vale si, m'han fet mal, bàsicament per que a qualsevol poblet d'aquest país on decideixis parar 5 minuts hi ha temples més macos que la pagoda de plata i el palauet del rei, amb murals molt macos explicant la vida de Buda o alguna altra historia, amb algun monjo curiós amb ganes de parlar anglés i explicar el que sigui. Ah i sense 50 turistes més fent fotos per aquí i per allà.

A part claro està, que ja porto uns quants temples vistos durant aquests 7 mesos, així que pagar per un més, ja no toca.

Un altre dia vam anar als camps d'extermini que hi havia durant el règim de Pol Pot amb tot el pollo que van muntar els Khmers vermells, si si, aquí si es extermini, no com a altres llocs. El cas es que després d'aquest règim comunista que va durar 3 anys es van contar un total de 3 milions de morts, d'una població inicial de 8 milions. 

Aquesta visita ens va fer entendre millor el país actual de Cambodja, però d'aquest tema si que en parlaré a l'últim post del país, per tractar de fer-li més justicia.

En general a Phnom Penh vam fer una mica el guiri, sobretot quan la Laura va descobrir una gelateria a la que no vam intentar resistir-nos, ens vam tirar de cap, i la veritat es que es va agrair.

Mmmm autèntic mochilero en acción jajaja.

Est de Cambodja

A l'est es poc fer poqueta cosa. Son zones molt rurals, on tenen alguna guesthouse al poblet que es capital de provincia i poc més.
Bàsicament el que vam fer per allà, es llogar una moto i veure els voltants, i els altres 2 dies un trekking per les muntanyes que tenen per allà i poc més.

El trekking va ser maco, però la sort no va estar de la nostra banda, i encara menys de la Laura. Que va caure al riu, una rama que vaig moure li va donar a l'ull deixant-se'l ben vermell. Ens van mossegar unes formigues que tenien una mala llet del copón! Ah A ella també li va entrar una sanguijuela (com es digui en català) a la bamba així que lote completo.

La que te espera bonita... jajaja

A més ens va ploure durant el trajecte, i part del camí no era més que un munt de fang, que a la que si et despistàves.. de fang fins al tormell.

Ja casi hem arribat, enrede queda el fang, les formigues asesines el fang la pluja i ja no se que més!

En resum.... el trekking? el trekking una mierda jajajaja.

Hem fet el cim!!!

Això ens va fer decidir-nos i vam decidir no anar al nord est, que tot i que es suposa que es molt maco, es más de lo mismo, i anar directament cap als temples d'Angkor.
I ja veurem si em veig amb ànims d'explicar l'historieta que ens va passar pel temple, o em limito a penjar 4 fotos ^^.

Una abraçada.
Adrià
Kuala Lumpur.

Primeres impressions de Malàisia

Creuant la frontera, ja sóc a Malàsia!

Doncs aquí estic des de fa una setmana, la meva intenció era moure'm abans, però vaig conèixer uns quants locals, vam sortir una mica de festa, a pendre algo i com la cosa estava bé no m’he preocupat massa de moure’m d’aquí.

La illa sembla que no te res massa d’especial, la zona de Georgetown, que encara conserva l’arquitectura de les colònies angleses, alguna església, mesquites, i temples xinesos.

També hi ha un parc natural al nord oest, on vaig fer un petit trekking, amb banyito final a la platja, tot i que per contra del que m’esperava, les platges aquí son.... Bueno normals, m’esperava algo més especial, però sembla que per això has de marxar cap a les illes.

Al mateix temps, i no em pregunteu exactament com, estic donant-li un cop de mà a un promotor que vol desenvolupar un parell de projectes de vivendes, i m’ha fet partícip del projecte.... si al final em sortirà feina sense voler-ho! Ajajajaja.

Doncs el tiu aquest em va demanar que l’acompanyés a veure a un inversor pel seu projecte, i jo accedeixo, però em porta a un hotel de 4 estrelles, on tothom va arreglat. Tant l’inversor com ell van amb camisa, texans, tot molt correcte. Jo en canvi, anava amb totes les pintes de tirat, la samarreta de tirants del jòker, uns pantalons texans curts i trencats per tot arreu, les xancles i la motxilla feta caldo...

Jajajaja però es el que passa per no avisar-me. De totes maneres sembla que vaig caure en gràcia, així que m’hauré de plantejar anar a fer l’especulador per enfonsar un altre país, que vegin com se les gasten els espanyolets! Jajajaja.

 Primers esboços del projecte... jajajaja. Això ho vaig fer a un bar on podies pintar sobre la taula, però amb uns amics, no amb el promotor.

Pel que fa al tema del couchsurfing, es un xollo. Tot i que ja havia escoltat a parlar d’això, el tema està en que he conegut a molta gent local, m’han portat a “restaurants” i paradetes de menjar boníssimes i que valien quatre duros, i a sobre porto una setmana estalviant-me els 4 o 5 euros de l’allotjament, (que aquí Malasia es més car).

George town.

Doncs no hi ha res massa especial al poblet, però amb una noia que vaig conèixer per allà, la Gemma, (no us enganyeu pel nom, es xina, però tots es posen noms occidentals) vam llogar una moto i vam recórrer la ciutat i pel camí vam anar fent paradetes als temples, el fortín i poc més.

Zona de temples i l'estatua de nosequí, que era gegant.

El viatge va estar divertit, primer per que no teníem mapa i ella anava mirant el google maps al mòbil, però igualment ens vam perdre un parell de cops. I després, que aquesta gent també condueix per l’altre costat, i de vegades, si no estava al loro em posava en contra direcció , fins que un cotxe venint directe cap a mi em recordava que m’havia de posar a l’esquerra jajaja.

Més artistes sueltos pel carrer. Em sap greu pel cotxe, però no el podia moure.

En general el poblet està maco per passar-hi un dia i mig, tampoc te res especial, o això m’ha semblat a mi, lo mes curiós, a part del mix religiós, es un artista local que va anar pintant les parets amb dibuixos de gent o coses així que han quedat prou simpàtiques.

Doncs aquí va l'exemple dels dibuixets.

Illa de Penang

En general la illa, es una mica pastel per ser tant famosa. Aquí els hi van els edificis rollo Benidorm i coses d’aquestes. S’arriba per la zona del port, però no el pijitillo de Badalona, un port de l’estil zona franca, amb lo que ja la entrada no es la millor.

Després l’aigua de les platges (on estan els hotels de 50€ la nit) està bruta i ningú es banya així que està la gent a la piscina.

Penang, des del seu Tibidabo particular.

I després, si t’allunyes de tot això i vas al parc natural, es maco, però molt mes maca la costa Brava!!!!

A part de Georgetown, tot està ple d’edificis gegants, centres comercials i cotxes, molts cotxes.... res especial.

Malàisia i els malais.

Doncs tot i que el país, no es ni de lluny el més interesant per fer turisme, i això ho diuen ells mateixos que no hi ha res a pelar allà, hi ha molt a aprendre d’ells i te unes quantes coses que justifiquen la visita, a saver:

Des de fa generacions conviuen malais (musulmans), indis i xinesos, sense problemes ni baralles, conviuen perfectament en grups mixtos i sense, aparentment baralles racials, ni gilipollades d’aquestes.

En general son un poble molt hospitalari, amb molta curiositat pels estrangers, la nostra cultura i costums. Per ara ja va més d’un cop que esmorzant o menjant algú ve a preguntar-me d’on soc que faig per allà etc... i després em paguen el menjar, em diuen, benvingut a Malàisia i marxen, jajaja la veritat es que així surt força econòmic el viatjar.

Comité de bienvenida jajaja.

El menjar aquí es fantàstic! Jajaja, pots escollir entre menjar asiàtic rollo noodles, arròs amb les mil verdures que vulguis i tofu, tempé i coses d’aquestes que ja trobava a faltar.

I si no et ve de gust això també està ple de restaurants indis, que estan boníssims!

Així que només per la gent i el menjar ja podria valer la pena deixar-se caure per Malaisia ajjajaja.

Casi se m'oblida, estic començant a entendre l'expresió "cayo malayo" ajjajajaja, tot i que no està bé generalitzar, cal dir que les dones malaies no son especialment agraciades, tot i que com sempre hi ha alguna noia genèticament afortunada, la mitjana de les noies no s'inclouen en aquest grup.

En resum crec que aquestes son les meves primeres impressions de Malàisia, tampoc he fet massa cosa especial, i sembla que tampoc hi ha res massa especial a fer.

Com ja vaig dir, en 6 dies aniré a un curs de meditació, d’aquests d’aïllament per 10 dies, que segur serà ben profitós. Pel camí faré la paradeta a Kuala Lumpur, on segurament tornaré a reunir-me amb el promotor/especulador a veure si hi ha res a pelar.

Després del curs, suposo que faré una paradeta ràpida a Melaka, on sembla que val la pena estar-s’hi un dia i mig pel que diuen els locals, i d’allà suposo que seguiré cap al sud, direcció a Singapur.

Es veu que a JB, una ciutat del sud, hi ha un parc d’atraccions força guai, i ojo al dato: Legoland! Te pinta de ser per nens, però pot estar bé no ho se jajajaja. Ja aniré decidint conforme m’acosti.

Vale, doncs que tingueu molt bon dia, i gràcies per anar llegint el blog.

Una abraçada tothom!

Adrià

Penang. Malàisia.