Malàisia, segona part

Doncs demà pel matí ja marxo cap a Singapur, i donaré per tancat el capítol de Malàisia, que certament ha estat molt interessant i especial, ja que s’ha sortit i força de la dinàmica que portava fins ara.

Per començar, tal i com havia comentat, vaig fer un altre curs de meditació de 10 dies. Va ser dur, i els dos últims dies el rendiment era ridícul hahaha, tot i això, a part de dormir-me a una de les meditacions de 4 30 a 6 30, no em vaig rendir, i vaig seguir donant guerra, o això crec.

Va ser un curs molt productiu, i que em va ajudar a recuperar els hàbits diaris que havia perdut des de que vaig marxar de Nepal, per culpa de males influències hahaha.

També em va servir per recuperar la tècnica, i replantejar-em cers aspectes de la meva actitud i caràcter. Així que aconsello bastant aquests cursos, i no fa falta anar a l’India ni Malàisia, hi ha un centre a Barcelona que ensenya el mateix sistema. Si algú vol donar-hi un cop d’ull aquesta es  la  web: http://www.spanish.dhamma.org/

Kuantan

Un cop acabat el curs, no tenia cap pla definit,  només tenia clar que volia algun dia de platja, per intentar aconseguir un morenet acceptable, així que vaig anar cap a Kuantan, ciutat on no hi ha res a fer a nivell turístic, però al final m’hi vaig passar una setmana per allà.

Des del curs de meditació em va portar un noi que vivia allà, i com jo no tenia cap pla em va portar a casa seva on em va deixar quedar-me a dormir. Aquella mateixa nit em va a portar a sopar amb uns amics seus, i resulta que un d’ells vivia a prop de la platja, i em va oferir quedar-me amb ell, així que, per que no.... A l’hora a casa seva hi havia una parella de Nova Zelanda, d’uns 70 anys, però amb una vitalitat increïble. Resulta que l’home estava ajudant a fer unes obres al pati per fer una zona pels gossos. Així que entre el fill de la casa, que tenia la meva edat, el Robert (el de Nova Zelanda) i jo, vam passar 4 dies currant a mitja jornada per arreglar el pati. No se molt bé per que vaig començar a ajudar-los, en teoria jo havia d’anar a la platja, però suposo que els instints d’aparellador em cridaven hahaha. No se si podré posar això al currículum, però com a mínim vam passar uns dies entretinguts, amb una gent molt agradable. Em van portar algun dia a la platja, un altre a una piscina d’una zona residencial de luxe, i em van donar de menjar i dormir, així que no està gens malament el tracte!

A treballar una miqueta!!!

Ah, un altre dia vam fer un mini trekking per veure la sortida del sol des de dalt de la muntanya, però quina sort la meva estava nuvolat. De totes maneres tant es, va ser un camí ben maco, i la boira o els núvols des de la muntanya feien un efecte molt maco.

Hem fet el cim!!!

Tioman island.

Passada una setmaneta a Kuantan, vaig sentir la irrefrenable necessitat d’aïllar-me una miqueta de la ciutat, i anar cap a alguna illa a que em dongués el solet i estar en remull tot el dia.

Així que sense pensar-ho dos cops vaig anar cap a Tioman island, on vaig trobar-me amb la Gemma, la xinesa que havia conegut a Penang. Va ser per només un dia, ja que ella anava a fer submarinisme “y la madre que lo parió” com diu la Carmen de Mairena.

Jo tenia la intenció de fer només platja, després em vaig animar a fer snorkel, però el temps no va acompanyar així que em vaig quedar amb les ganes, i després a toro pasado, tothom em ve dient que l’hauria d’haver fet per que es un dels llocs mes macos, on fàcilment veus taurons, tortugues i algun animalet més. Em va saber molt greu, però que hi farem. Ja tinc excusa per tornar.

El que si que vaig fer al tercer dia a l’illa es un trekking de dues horetes llargues amb dos noies de Barcelona i una de Masnou (crec jaja) i va ser ben maco. El trekking acaba a l’altre costat de l’illa on ens vam passar tres o quatre hores a la platja. Una platja de pel·lícula i sols. Acojonante! La veritat es que com a despedida de la platja no em queixaré.

Aquesta platja per 4 no està malament...

Allà vaig descobrir la meva habilitat per agafar cocos dels arbres, i l’habilitat potencial per obrir-los a cops de maxete, però encara em falta pràctica.

(Del tema cocos, elles tenen totes les fotos així que em tocarà esperar per penjar-les).

Ara em sap greu no haver estat un parell de dies més a l’illa, però mai no es pot tenir tot, i també vaig estar bé a l’altre lloc, així que no es tant dramàtic suposo.

Melacca.

Avui he passat el dia a aquest poblet, primer colònia portuguesa, després anglesa. No te res especial crec, però l’arquitectura colonial te un rollo molt guapo, i amb l’afegit del barri xinés m’ha semblat molt atractiu.

A més els divendres i dissabte a la nit es veu que està molt bé, amb molta vida o això m’han dit. No se si arriba al nivell de marina, no ho crec per que amb el preu de l’alcohol aquí es posa més difícil. De totes maneres, es una altra cosa que s’haurà de descobrir a la pròxima visita.

(crec que no he fet fotos, feu un google pictures per fer-vos una idea ràpida jajaja)

Vivint Malàisia.

Com heu vist, entre la setmana que vaig passar a Penang, els 10 dies meditant, i la setmana llarga de paleta, no he vist massa coses del país, però tampoc es que em preocupi. Pel que m’han dit, hi ha varies selves, i parcs naturals força interessants per anar a fer trekkings, més illes d’aquestes de pel·lícula i poc més.

Tot això lo principal de Malàisia, o això m’ha semblat a mi, es l’hospitalitat de la gent. Lo amables que son amb els turistes, i veure com conviuen en el mateix país els indis, xinesos i malais. 

Ja han estat varies vegades que algun personatge aleatori, em ve a parlar mentre estic menjant algo, em pregunta dos tonteries, em convida al menjar i marxa desitjant una bona estada al país. A veure si quan torno a casa la gent fa el mateix! Ajajjaja

Foto de rigor amb l'occidental que pasava per aquí.

A part d’això i ja per tancar, el menjar. Està tot boníssim, i a la que preguntes hi ha sempre algun restaurant vegetarià on m’ha costat parar de menjar ajajajaja. A part, tal i com vaig dir, (crec) pots escollir entre indi, xinès i malai, amb lo que no et canses mai. (Dic això avui que he anat al pizza hut, però es que em venia molt de gust una pizza marrana d’aquestes hahaha).

I tot a un preu de broma, entre 1 i 2 euros i menges com un marqués!

Doncs poc més queda per dir. Demà pel matí surto cap a Singapur, on em rebrà l’Aditya, un noi Hindú que vaig conèixer al nord de l’Índia i ara està vivint per aquí amb la dona. Així que em refugiaran per aquest parell de nits que em toca passar a Singapur abans d’agafar el vol cap a la següent etapa del viatge, que sense cap mena de dubte serà molt interessant i divertida.

El tàndem Buendía anirem a donar guerra per la Xina titu! El meu cosinet Albert, vindrà a donar-me suport moral, ganes de festa, un parell de llibres d’en Terry Prattchet (molt divertit per cert), i una ampolla de Patxaran per si lo anterior falla! Jajajaja.

A més sembla que durant tot el viatge ens tractaran com a senyoritos, ja que quan no estem amb uns amics meus del viatge, estarem amb els seus. Així que anirem de casa en casa, estalviant-nos hotels i vivint la Xina més intensament.

Però no m’enrollo més, això ja vindrà.

Ale, aquí va el rollo per tot el que havia trigat en actualitzar, a veure qui ho llegeix, que cada cop tinc més dubtes de si algú li fa cas al blog jajaja.

Bona nit a tothom, una abraçada.

Adrià

Johor Bahru. Malàisia.