Doncs demà pel
matí ja marxo cap a Singapur, i donaré per tancat el capítol de Malàisia, que
certament ha estat molt interessant i especial, ja que s’ha sortit i força de
la dinàmica que portava fins ara.
Per començar, tal
i com havia comentat, vaig fer un altre curs de meditació de 10 dies. Va ser
dur, i els dos últims dies el rendiment era ridícul hahaha, tot i això, a part
de dormir-me a una de les meditacions de 4 30 a 6 30, no em vaig rendir, i vaig
seguir donant guerra, o això crec.
Va ser un curs
molt productiu, i que em va ajudar a recuperar els hàbits diaris que havia
perdut des de que vaig marxar de Nepal, per culpa de males influències hahaha.
També em va
servir per recuperar la tècnica, i replantejar-em cers aspectes de la meva
actitud i caràcter. Així que aconsello bastant aquests cursos, i no fa falta
anar a l’India ni Malàisia, hi ha un centre a Barcelona que ensenya el mateix
sistema. Si algú vol donar-hi un cop d’ull aquesta es la
web: http://www.spanish.dhamma.org/
Kuantan
Un cop acabat el
curs, no tenia cap pla definit, només
tenia clar que volia algun dia de platja, per intentar aconseguir un morenet
acceptable, així que vaig anar cap a Kuantan, ciutat on no hi ha res a fer a
nivell turístic, però al final m’hi vaig passar una setmana per allà.
Des del curs de
meditació em va portar un noi que vivia allà, i com jo no tenia cap pla em va
portar a casa seva on em va deixar quedar-me a dormir. Aquella mateixa nit em
va a portar a sopar amb uns amics seus, i resulta que un d’ells vivia a prop de
la platja, i em va oferir quedar-me amb ell, així que, per que no.... A l’hora
a casa seva hi havia una parella de Nova Zelanda, d’uns 70 anys, però amb una
vitalitat increïble. Resulta que l’home estava ajudant a fer unes obres al pati
per fer una zona pels gossos. Així que entre el fill de la casa, que tenia la
meva edat, el Robert (el de Nova Zelanda) i jo, vam passar 4 dies currant a
mitja jornada per arreglar el pati. No se molt bé per que vaig començar a
ajudar-los, en teoria jo havia d’anar a la platja, però suposo que els instints
d’aparellador em cridaven hahaha. No se si podré posar això al currículum, però
com a mínim vam passar uns dies entretinguts, amb una gent molt agradable. Em
van portar algun dia a la platja, un altre a una piscina d’una zona residencial
de luxe, i em van donar de menjar i dormir, així que no està gens malament el
tracte!
A treballar una miqueta!!!
Ah, un altre dia
vam fer un mini trekking per veure la sortida del sol des de dalt de la
muntanya, però quina sort la meva estava nuvolat. De totes maneres tant es, va
ser un camí ben maco, i la boira o els núvols des de la muntanya feien un
efecte molt maco.
Hem fet el cim!!!
Tioman island.
Passada una
setmaneta a Kuantan, vaig sentir la irrefrenable necessitat d’aïllar-me una
miqueta de la ciutat, i anar cap a alguna illa a que em dongués el solet i
estar en remull tot el dia.
Així que sense
pensar-ho dos cops vaig anar cap a Tioman island, on vaig trobar-me amb la
Gemma, la xinesa que havia conegut a Penang. Va ser per només un dia, ja que
ella anava a fer submarinisme “y la madre que lo parió” com diu la Carmen de
Mairena.
Jo tenia la intenció de fer només platja, després em vaig animar a fer snorkel,
però el temps no va acompanyar així que em vaig quedar amb les ganes, i després
a toro pasado, tothom em ve dient que l’hauria d’haver fet per que es un dels
llocs mes macos, on fàcilment veus taurons, tortugues i algun animalet més. Em
va saber molt greu, però que hi farem. Ja tinc excusa per tornar.
El que si que vaig fer al tercer dia a l’illa es un trekking de dues horetes
llargues amb dos noies de Barcelona i una de Masnou (crec jaja) i va ser ben
maco. El trekking acaba a l’altre costat de l’illa on ens vam passar tres o
quatre hores a la platja. Una platja de pel·lícula i sols. Acojonante! La
veritat es que com a despedida de la platja no em queixaré.
Aquesta platja per 4 no està malament...
Allà vaig
descobrir la meva habilitat per agafar cocos dels arbres, i l’habilitat
potencial per obrir-los a cops de maxete, però encara em falta pràctica.
(Del tema cocos, elles tenen totes les fotos així que em tocarà esperar per
penjar-les).
Ara em sap greu
no haver estat un parell de dies més a l’illa, però mai no es pot tenir tot, i
també vaig estar bé a l’altre lloc, així que no es tant dramàtic suposo.
Melacca.
Avui he passat el
dia a aquest poblet, primer colònia portuguesa, després anglesa. No te res
especial crec, però l’arquitectura colonial te un rollo molt guapo, i amb
l’afegit del barri xinés m’ha semblat molt atractiu.
A més els divendres i dissabte a la nit es veu que està molt bé, amb molta vida
o això m’han dit. No se si arriba al nivell de marina, no ho crec per que amb
el preu de l’alcohol aquí es posa més difícil. De totes maneres, es una altra
cosa que s’haurà de descobrir a la pròxima visita.
(crec que no he fet fotos, feu un google pictures per fer-vos una idea ràpida jajaja)
Vivint
Malàisia.
Com heu vist,
entre la setmana que vaig passar a Penang, els 10 dies meditant, i la setmana
llarga de paleta, no he vist massa coses del país, però tampoc es que em
preocupi. Pel que m’han dit, hi ha varies selves, i parcs naturals força
interessants per anar a fer trekkings, més illes d’aquestes de pel·lícula i poc
més.
Tot això lo
principal de Malàisia, o això m’ha semblat a mi, es l’hospitalitat de la gent.
Lo amables que son amb els turistes, i veure com conviuen en el mateix país els
indis, xinesos i malais.
Ja han estat varies vegades que algun personatge aleatori, em ve a parlar
mentre estic menjant algo, em pregunta dos tonteries, em convida al menjar i
marxa desitjant una bona estada al país. A veure si quan torno a casa la gent
fa el mateix! Ajajjaja
Foto de rigor amb l'occidental que pasava per aquí.
A part d’això i
ja per tancar, el menjar. Està tot boníssim, i a la que preguntes hi ha sempre
algun restaurant vegetarià on m’ha costat parar de menjar ajajajaja. A part,
tal i com vaig dir, (crec) pots escollir entre indi, xinès i malai, amb lo que
no et canses mai. (Dic això avui que he anat al pizza hut, però es que em venia
molt de gust una pizza marrana d’aquestes hahaha).
I tot a un preu de broma, entre 1 i 2 euros i menges com un marqués!
Doncs poc més
queda per dir. Demà pel matí surto cap a Singapur, on em rebrà l’Aditya, un noi
Hindú que vaig conèixer al nord de l’Índia i ara està vivint per aquí amb la
dona. Així que em refugiaran per aquest parell de nits que em toca passar a
Singapur abans d’agafar el vol cap a la següent etapa del viatge, que sense cap
mena de dubte serà molt interessant i divertida.
El tàndem Buendía
anirem a donar guerra per la Xina titu! El meu cosinet Albert, vindrà a
donar-me suport moral, ganes de festa, un parell de llibres d’en Terry
Prattchet (molt divertit per cert), i una ampolla de Patxaran per si lo
anterior falla! Jajajaja.
A més sembla que
durant tot el viatge ens tractaran com a senyoritos, ja que quan no estem amb
uns amics meus del viatge, estarem amb els seus. Així que anirem de casa en
casa, estalviant-nos hotels i vivint la Xina més intensament.
Però no m’enrollo més, això ja vindrà.
Ale, aquí va el
rollo per tot el que havia trigat en actualitzar, a veure qui ho llegeix, que
cada cop tinc més dubtes de si algú li fa cas al blog jajaja.
Bona nit a
tothom, una abraçada.
Adrià
Johor Bahru.
Malàisia.
