Phnom Penh i una mica de l'est.

Back in time. Aquest post se'm va quedar a mitges a Cambodja així que el penjo ara per si a algú li interessa. Encara falta el tema dels temples d'Angkor però això encara em fa mes mandra hahaha.

Ja som aquí un cop més. De Cambodja tenia intenció de fer més entrades, però com no ho vaig actualitzar quan tocava, ara em fa una mica de mandra. A part, tot i que el país es molt maco crec que es podrà resumir força bé.

Phnom Penh.

Capital del país i ciutat asiàtica en tota regla.

Tot i que intento fugir de les grans ciutats, aquesta em va semblar fàcil de portar, i era senzill gaudir de llocs tranquils a parcs, mercats i passejos a la vora del riu.

En total vam passar 3 dies a la ciutat, el primer, com hem pres com a costum, ens limitem a passejar per on ens guia la fuerza, i decidim els plans pel dia següent, que normalment no complim, però com a mínim el tenim.

El segon el vam dedicar a visitar els mercats, el palau reial i la pagoda de plata, i una altra pagoda que hi ha al nord de la ciutat i no recordo el nom.

Els mercats estan bé, vam aprofitar per fer shopping, comprar fruita, i menjar per les parapetes que hi ha a cada mercat on es menja per poc més d'un dolar la tipiquísima noodle soup o fried noodles.... ja em surten per les orelles, però no em canso d'ells jajajjaja.

Palau reial... doncs molt bé jajaja.

El tema del palau reial i la pagoda de plata.... son 6$ d'entrada, cosa que feia entendre que seria algo especial. Doncs no. 

El palau reial està tancat, només et deixen les finestres obertes i intentes veure el que pots de puntetes, i no es més que un edifici igual que qualsevol altre temple en una zona ajardinada igual que els jardins que hi ha fora del recinte del temple. Així que per ara sento que 3$ de l'entrada han estat llençar els diners, però ara anem a l'esperada Pagoda de plata.

El nom ve del paviment de la pagoda, que està fet amb llosetes de plata, cosa que fa imaginar una pagoda del copón, però aquí ens hem precipitat un altre cop. Per fora es una pagoda més, el tret característic de la qual, està cobert amb unes teles per no fer-se mal bé, i la resta de l'interior també es molt simple, no hi ha els clàssics murals amb ensenyances ni res, un color llis i mate per donar la mínima alegria possible al lloc.

Després hi havia uns budes i tota la parafarnalia que vale, està bé, però en resum, la pagoda de plata algo força simple amb propaganda desproporcionada.

Tot i que potser sembla que soc molt crític amb aquesta visita, i els 5€ de l'entrada semblen haver-me fet mal, es... vale si, m'han fet mal, bàsicament per que a qualsevol poblet d'aquest país on decideixis parar 5 minuts hi ha temples més macos que la pagoda de plata i el palauet del rei, amb murals molt macos explicant la vida de Buda o alguna altra historia, amb algun monjo curiós amb ganes de parlar anglés i explicar el que sigui. Ah i sense 50 turistes més fent fotos per aquí i per allà.

A part claro està, que ja porto uns quants temples vistos durant aquests 7 mesos, així que pagar per un més, ja no toca.

Un altre dia vam anar als camps d'extermini que hi havia durant el règim de Pol Pot amb tot el pollo que van muntar els Khmers vermells, si si, aquí si es extermini, no com a altres llocs. El cas es que després d'aquest règim comunista que va durar 3 anys es van contar un total de 3 milions de morts, d'una població inicial de 8 milions. 

Aquesta visita ens va fer entendre millor el país actual de Cambodja, però d'aquest tema si que en parlaré a l'últim post del país, per tractar de fer-li més justicia.

En general a Phnom Penh vam fer una mica el guiri, sobretot quan la Laura va descobrir una gelateria a la que no vam intentar resistir-nos, ens vam tirar de cap, i la veritat es que es va agrair.

Mmmm autèntic mochilero en acción jajaja.

Est de Cambodja

A l'est es poc fer poqueta cosa. Son zones molt rurals, on tenen alguna guesthouse al poblet que es capital de provincia i poc més.
Bàsicament el que vam fer per allà, es llogar una moto i veure els voltants, i els altres 2 dies un trekking per les muntanyes que tenen per allà i poc més.

El trekking va ser maco, però la sort no va estar de la nostra banda, i encara menys de la Laura. Que va caure al riu, una rama que vaig moure li va donar a l'ull deixant-se'l ben vermell. Ens van mossegar unes formigues que tenien una mala llet del copón! Ah A ella també li va entrar una sanguijuela (com es digui en català) a la bamba així que lote completo.

La que te espera bonita... jajaja

A més ens va ploure durant el trajecte, i part del camí no era més que un munt de fang, que a la que si et despistàves.. de fang fins al tormell.

Ja casi hem arribat, enrede queda el fang, les formigues asesines el fang la pluja i ja no se que més!

En resum.... el trekking? el trekking una mierda jajajaja.

Hem fet el cim!!!

Això ens va fer decidir-nos i vam decidir no anar al nord est, que tot i que es suposa que es molt maco, es más de lo mismo, i anar directament cap als temples d'Angkor.
I ja veurem si em veig amb ànims d'explicar l'historieta que ens va passar pel temple, o em limito a penjar 4 fotos ^^.

Una abraçada.
Adrià
Kuala Lumpur.

Primeres impressions de Malàisia

Creuant la frontera, ja sóc a Malàsia!

Doncs aquí estic des de fa una setmana, la meva intenció era moure'm abans, però vaig conèixer uns quants locals, vam sortir una mica de festa, a pendre algo i com la cosa estava bé no m’he preocupat massa de moure’m d’aquí.

La illa sembla que no te res massa d’especial, la zona de Georgetown, que encara conserva l’arquitectura de les colònies angleses, alguna església, mesquites, i temples xinesos.

També hi ha un parc natural al nord oest, on vaig fer un petit trekking, amb banyito final a la platja, tot i que per contra del que m’esperava, les platges aquí son.... Bueno normals, m’esperava algo més especial, però sembla que per això has de marxar cap a les illes.

Al mateix temps, i no em pregunteu exactament com, estic donant-li un cop de mà a un promotor que vol desenvolupar un parell de projectes de vivendes, i m’ha fet partícip del projecte.... si al final em sortirà feina sense voler-ho! Ajajajaja.

Doncs el tiu aquest em va demanar que l’acompanyés a veure a un inversor pel seu projecte, i jo accedeixo, però em porta a un hotel de 4 estrelles, on tothom va arreglat. Tant l’inversor com ell van amb camisa, texans, tot molt correcte. Jo en canvi, anava amb totes les pintes de tirat, la samarreta de tirants del jòker, uns pantalons texans curts i trencats per tot arreu, les xancles i la motxilla feta caldo...

Jajajaja però es el que passa per no avisar-me. De totes maneres sembla que vaig caure en gràcia, així que m’hauré de plantejar anar a fer l’especulador per enfonsar un altre país, que vegin com se les gasten els espanyolets! Jajajaja.

 Primers esboços del projecte... jajajaja. Això ho vaig fer a un bar on podies pintar sobre la taula, però amb uns amics, no amb el promotor.

Pel que fa al tema del couchsurfing, es un xollo. Tot i que ja havia escoltat a parlar d’això, el tema està en que he conegut a molta gent local, m’han portat a “restaurants” i paradetes de menjar boníssimes i que valien quatre duros, i a sobre porto una setmana estalviant-me els 4 o 5 euros de l’allotjament, (que aquí Malasia es més car).

George town.

Doncs no hi ha res massa especial al poblet, però amb una noia que vaig conèixer per allà, la Gemma, (no us enganyeu pel nom, es xina, però tots es posen noms occidentals) vam llogar una moto i vam recórrer la ciutat i pel camí vam anar fent paradetes als temples, el fortín i poc més.

Zona de temples i l'estatua de nosequí, que era gegant.

El viatge va estar divertit, primer per que no teníem mapa i ella anava mirant el google maps al mòbil, però igualment ens vam perdre un parell de cops. I després, que aquesta gent també condueix per l’altre costat, i de vegades, si no estava al loro em posava en contra direcció , fins que un cotxe venint directe cap a mi em recordava que m’havia de posar a l’esquerra jajaja.

Més artistes sueltos pel carrer. Em sap greu pel cotxe, però no el podia moure.

En general el poblet està maco per passar-hi un dia i mig, tampoc te res especial, o això m’ha semblat a mi, lo mes curiós, a part del mix religiós, es un artista local que va anar pintant les parets amb dibuixos de gent o coses així que han quedat prou simpàtiques.

Doncs aquí va l'exemple dels dibuixets.

Illa de Penang

En general la illa, es una mica pastel per ser tant famosa. Aquí els hi van els edificis rollo Benidorm i coses d’aquestes. S’arriba per la zona del port, però no el pijitillo de Badalona, un port de l’estil zona franca, amb lo que ja la entrada no es la millor.

Després l’aigua de les platges (on estan els hotels de 50€ la nit) està bruta i ningú es banya així que està la gent a la piscina.

Penang, des del seu Tibidabo particular.

I després, si t’allunyes de tot això i vas al parc natural, es maco, però molt mes maca la costa Brava!!!!

A part de Georgetown, tot està ple d’edificis gegants, centres comercials i cotxes, molts cotxes.... res especial.

Malàisia i els malais.

Doncs tot i que el país, no es ni de lluny el més interesant per fer turisme, i això ho diuen ells mateixos que no hi ha res a pelar allà, hi ha molt a aprendre d’ells i te unes quantes coses que justifiquen la visita, a saver:

Des de fa generacions conviuen malais (musulmans), indis i xinesos, sense problemes ni baralles, conviuen perfectament en grups mixtos i sense, aparentment baralles racials, ni gilipollades d’aquestes.

En general son un poble molt hospitalari, amb molta curiositat pels estrangers, la nostra cultura i costums. Per ara ja va més d’un cop que esmorzant o menjant algú ve a preguntar-me d’on soc que faig per allà etc... i després em paguen el menjar, em diuen, benvingut a Malàisia i marxen, jajaja la veritat es que així surt força econòmic el viatjar.

Comité de bienvenida jajaja.

El menjar aquí es fantàstic! Jajaja, pots escollir entre menjar asiàtic rollo noodles, arròs amb les mil verdures que vulguis i tofu, tempé i coses d’aquestes que ja trobava a faltar.

I si no et ve de gust això també està ple de restaurants indis, que estan boníssims!

Així que només per la gent i el menjar ja podria valer la pena deixar-se caure per Malaisia ajjajaja.

Casi se m'oblida, estic començant a entendre l'expresió "cayo malayo" ajjajajaja, tot i que no està bé generalitzar, cal dir que les dones malaies no son especialment agraciades, tot i que com sempre hi ha alguna noia genèticament afortunada, la mitjana de les noies no s'inclouen en aquest grup.

En resum crec que aquestes son les meves primeres impressions de Malàisia, tampoc he fet massa cosa especial, i sembla que tampoc hi ha res massa especial a fer.

Com ja vaig dir, en 6 dies aniré a un curs de meditació, d’aquests d’aïllament per 10 dies, que segur serà ben profitós. Pel camí faré la paradeta a Kuala Lumpur, on segurament tornaré a reunir-me amb el promotor/especulador a veure si hi ha res a pelar.

Després del curs, suposo que faré una paradeta ràpida a Melaka, on sembla que val la pena estar-s’hi un dia i mig pel que diuen els locals, i d’allà suposo que seguiré cap al sud, direcció a Singapur.

Es veu que a JB, una ciutat del sud, hi ha un parc d’atraccions força guai, i ojo al dato: Legoland! Te pinta de ser per nens, però pot estar bé no ho se jajajaja. Ja aniré decidint conforme m’acosti.

Vale, doncs que tingueu molt bon dia, i gràcies per anar llegint el blog.

Una abraçada tothom!

Adrià

Penang. Malàisia.

Posant-vos al dia.

Se que el blog ha estat una mica mort últimament, però entre que amb la visita de la Laura vaig estar més distret, i després em va fer mandra i coses d’aquestes,  així que m’he saltat uns quants capítols del viatge que aniré pujant quan em vagi recuperant.

Per ara acabo de creuar la frontera amb Malasia, i he arribat a l’illa de Penang, que sembla que serà interessant per un parell de dies. Ja ho actualitzaré amb la primera entrada de Malasia.

Per aquest mes li donaré un enfocament diferent al viatge. Primer, faré un altre curs de meditació a Kuantan. Un altre Vipassana com els que vaig fer a la India. A veure si recupero les bones costums que he perdut en aquests últims dos mesos.

D’altra banda, durant el trajecte intentaré allotjar-me únicament amb gent local, a través de la web www.coucsurfing.com on la gent ofereix allotjament a viatgers, de manera que a part d’estalviar-me uns pempis, entraré més en contacte amb la societat malaya, evitant les zones turístiques i relacionant-me mes amb la gent del lloc.

Així que sembla que pot estar bé com a nova experiència.

El cas es que després de Cambodja vaig tornar a Bangkok, on vaig estar uns 10 dies, no era la meva il·lusió, però vaig haver d’esperar per visat xinés, que ja he aconseguit després d’un matí intens a l’embaixada.

Un matí de burocràcia:

Resulta que els funcionaris d’aquest país pseudocomunista, es dediquen a posar traves a les sol·licituds de visat de turista, així que em va tocar patir una miqueta.
Abans de presentar-me vaig enviar un mail, preguntant que necessiten per donar el visat. La resposta ve ser, vol d’entrada, de sortida, allotjament confirmat i uns 6 fulls de paperassa.

Un cop em presento allà a la senyora funcionaria no li sembla suficient i em demana una fotocopia del carnet d’estudiant (ja que vaig posar que encara ho soc), i a sobre un extracte bancari per comprovar el meu capital. Així que em despatxa, dient-me que el pròxim cop porti tot el que demanen, tot i que ningú m’ho va demanar en cap moment.
En aquell moment varies reaccions van passar-me pel cap, la primera i la més interessant, va ser prendre l’actitud del Michael Douglas a “Falling down”” o “Un dia de fúria” i liar-me a tiros  amb tots aquests buròcrates, i amb els pobres innocents que van escollir un mal dia per fer-se el visat.

Com vaig pensar que això no facilitaria el visat, i ja tenia els vols comprats, vaig pensar que seria millor adoptar una altra estratègia, i vaig apel·lar als sentiments de la funcionaria, dient-li que marxava de Bangkok, se m’acabava el visat i no tenia clar que pogués fer-la en cap altre moment amb el marge suficient. I tot i que li va costar, em va fer el favor, demanant-me que portés el que em faltava el dia de la recollida. Cosa que vaig poder fer gràcies a la diligència i eficiència característica del funcionariat de Sant Adrià, vaig tenir tot llest al dia després de demanar-ho. (gràcies mama! Ajjajaja)

Un cop vaig recollir el meu passaport amb el visat per Xina, vaig agafar un bus de 24 hores que m’ha deixat a Butterworth i d’allà el ferry fins a l’illa de Penang.

I pròximament:

El plan a partir d’ara es, uns 10 dies al nord de Malasia, en uns 10 dies el curs de meditació a Kuantan, que està mig, a la costa est. I després uns altres 10 dies entre Kuala Lumpur i algun poblet, costaner si pot ser del sud.

Des d’allà entrar a Singapur on pretenc passar un parell de dies fent el guiri abans de volar a Xina, on em trobaré amb el meu estimat cosí Albert.

A la Xina el tàndem Buendía passarem un meset donant guerra pel sud, i pujarem fins a Shanghai. Entre un i altre tenim varios amics a la Xina, així que sembla que tindrem guies i allotjaments de franc, sona bé!

Després del mes a la Xina ell tornarà a casa, i jo m’he tirat a la piscina i he tret bitllet per Japó. Sembla que aquest serà el meu últim país a Àsia, i haurà de ser breu ja que dubto que pugui sobreviure allà amb el pressupost que he tingut fins ara. Però com a últim país m’ha semblat una gran opció, aquí sembla que també podré beneficiar-me dels beneficis del couchsurfing, cosa que serà més útil que mai.

Doncs ja tancaré després d’aquesta declaració de principis. I poc a poc aniré actualitzant amb les entrades que falten de Cambodja i les que estan per venir.

Una abraçada a tothom!

Adrià

Penang - Malasia