Doncs ja som a
Pnom Penh, o com vulgui escriure’s, ja que em falta una h per algún lloc. Es
una ciutat asiática més, però reconec que te el seu encant.
per la nit…. Bueno per la nit es converteix en un puterio de más cuidado. Està
ple de guiris solters i dones del lugar més lleugeres de roba i moral de lo
habitual a la Cambodia rural, però no serà res del que s’hagi d’escandalitzar
algú que ha viscut la nit a les rambles ahahaha.
Demà tocarà la
visita turística de rigor, pel moment avui ens hem limitat a instal·lar-nos a
una guest house mediocre tot i que hem descobert que surt a la omnipresent
lonely planet, i ens claven 8 dollars per una habitació minúscula!
Sort que som 2 per que fa temps que no pagava cap habitació tant cara, però
suposo que estant a la capital, no tenim altre remei.
Deixo
d’enrollar-me amb Pnom Penh i pasem al que es venia a parlar en aquesta
entrada. El sud de Cambodia, on hem passat una setmaneta i on ens hauríem
quedat uns quants dies més, però com voliem veure més coses aquest matí he/hem
decidit marxar, ja que crec que la Laura hagués preferit quedar-s’hi un dia més,
tot i que crec que era només per dormir més hahaha
Moment optimista que truncaran els corruptes a la frontera. Però aquí estem una muesca más en el cinturon!!!
Com ja vaig dir
la entrada per la frontera amb Tailandia, i va ser una mica desastre, la
corrupció dels de les fronteres de Cambodja es molt bèstia, i això que vaig
creuar per una frontera més tranquil·la, però no m’entretindré més, ja vaig dir
el que pensava d’ells. Si algú ha de creuar alguna d’aquestes fronteres i vol
algun consellet ja m’ho farà saber.
Koh Kong.
Vam arribar a la
ciutat de Koh Kong, amb la moral una mica pel terra després del show de la
frontera, però vam decidir quedar-nos al poble, relaxar-nos i començar a
l’endemà amb calma i tranquil·litat.
Després de la
dutxa de rigor, i una mitja vacaina el passeig pel poble ens va tornar
l’optimisme i les ganes de conèixer el país i la seva gent.
Al día següent,
pensàvem llogar una moto i visitar el poble i els seus voltants, però en un
canvi d’última hora, vam unir-nos a una excursió guiada on faríem un trekking
d’unes 3 hores visitant les muntanyes Cardamomo a les que vam arribar després
d’una horeta de vaixell.
S’ha de dir que
durant el trekking em vaig sentir com en Rambo enmig de la jungla, tot i que
ell no vagi amb dos guies locals i cinc turistes més, però pel tema de la
jungla i tal, ja m’enteneu.
Comença el trekking! tot te molt bona pinta per ara, i els exploradors intrèpids estem llestos per l'aventura! hahaha
I ens banyem a la cascada, una altra... però eren força maques la veritat.
I per acabar el trekking, al rico coco!
En resum, Koh
Kong va ser preciós, i segurament es mereix passar-hi una día més ja que hi ha
alguna cascadeta més, però ja ens vam donar per servits de jungla, i després de
Koh Chang jo tenia més ganes de platja així que decidim fer la motxilla i anar
cap al següent destí.
Kampot.
En un principi el
destí era Sianoukville, la ciutat més important del sud dal país, i força
turística, pel que m’ha dit la gent es de l’estil Blanes, o aquesta es la idea
mental que jo em vaig fer.
Ens la vam saltar per anar directament a Kampot. I en quin moment vam decidir
fer el canvi.....
La minivan, que
no se quina es la traducció literal, minifurgoneta de 12 places, però que això
no es un impediment per que hi vagin 18, va sortir una hora tard. Però ja
hagués signat per que això fos l’únic inconvenient. Després d’una hora de camí
la furgoneta para i obren el capó, i la quantitat de fum que surt d’allà ens va
indicar que quelcom no anava bé del tot, però el conductor va donar amb la
solució per refredar el motor.
Agafa una bossa
de plàstic del seu esmorzar, va a un bassal i comença a posar aigua al sistema
de refrigeració del motor. No cal dir que el color marró de l’aigua indicava
que potser no era la solució més adient, però com a mínim refreda el motor per
seguir una estona més. Aquesta estona vam descobrir que era poc més de mitja
hora, després de la qual es va repetir l’operació, i un altre cop després d’una
altra mitja hora.
El conductor es rendeix i truca a un amic que ve al rescat amb una altra
furgoneta, que remolcarà a la nostra les 3 hores que resten del camí. Adjunto
imatge essencial per entendre la inseguretat que vaig sentir durant les 3 hores
de camí. Sort que durant aquest temps agafant busos per àsia, he aprés a
simplement mirar el paisatge, llegir, acceptant que estàs en mans d’aquesta
gent, i que afortunadament arribaràs viu al teu destí hahaha.
Dediqueu-li un minutet als detalls de la foto que no te desperdici. Tanta DGT... que n'aprenguin!
Tot i això s’ha
de dir que el paisatge va ser espectacular, i el llibre, un altre de la saga de
mundodisco de Terry Prattchet, també era molt divertit, així que el trajecte va
ser tot un èxit!
Ja a Kampot, hem
de dir que ens vam portar una sorpresa froça agradable, no ens l’havien pintat
molt bé, però vam decidir donar-li una oportunitat i va valer ser molt acertat.
Vam trobar un hotel ben xulo per 6$, amb una habitació del copón!
A més vam localitzar un parell de llocs on vam menjar com porcs, destacant el
Sisters II, on a secció de pastisseria ens va fer caure els collons al terra
hahahaha, brownies, pastís de lima, de pastanaga.... bfff
Ah, la ciutat
també es maca hahahaha, es una antiga ciutat colonial feta caldo, però això li
dona un encant especial, està a la vora del riu, i la posta de sol es força
maca.
Fins al cul de sucre! amb 2 collons.
Al dia següent
vam llogar una moto i vam anar al parc natural de Bokor, preciós, però no ho
serà per molt més. Un pla urbanístic d’aquests ben macos ha considerat que es
preferible arrasar el parc natural i construir unes 6000 cases unifamiliars,
uns ressorts, un llac artificial i no se que més, a conservar aquest espai tant
magnífic que tenen.
Mostra dels paisatges espectaculars que vam descobrir per casualitat.
Venint d’Espanya,
se que no es poden donar llisons, però veure el suïcidi que estan fent, per que
els cabrons dels polítics, constructors i arquitectes treguin un paston fa
rabia. Ja sabeu com se les gasten aquests....
En resum, el parc
de Bokor preciós per ara, i un temple i uns poblets que vam visitar al
perdre’ns en busca d’una cova, també va ser ben maco, amb una gent molt
agradable, tot i la frontera de l’idioma.
En total, un
parell de dies pel poble, que ens hagués agradat que fos un més, ja que el
poble també se’l mereix, però, la vida sigue, i jo tenia ganes de platja!!!
Així que cap a les rabbit island a posar-me moreno!!!
L'antic pont reconstruit després de totes les guerres que van patir aquesta gent, te 4 o 5 estils arquitectònics diferents i solucions constructives de lo més originals. Tot un entreteniment.
Ja sóc tot un adicte a passejar pels mercats de fruites, i a menjar-les encara més. Llàstima que els sostres siguin d'alçada asiàtica també.
Rabbit island.
Poca cosa es pot
fer aquí. El perímetre de la illa es pot recórrer en poc més de dues hores. Hi
ha una sola platja i uns 40 bungalows per passar-hi la nit.
Així que
l’activitat principal dels 3 dies a l’illa ha estat, llegir, banyar-se, seguir
llegint, menjar, siesta menjar llegir i banyar-se i l’últim dia per no
sentir-nos malament vam fer una caminata al voltant de l’illa.
No fa falta massa definició aquí.
Posta de sol des del bungalow. No està malamente per 5$ entre els 2.
Val a dir que el
camí per donar la volta a l’illa no està clar, les branques estan pel mig, i no
paren de fer rascades i a cames i braços, que esperant un camí de ronda vam
anar amb banyador i tirants, dominguero total. Però el recorregut val la pena i
es ben maco, això si, s’ha de sortir ben aviat, que sinó el sol allà es molt
dur.
Passejant per l'illa amb la meva samarreta nova. Feia temps que volia una d'aquestes però no la vaig trobar a Bcn!
D’allà vam anar a
Kep, on vam passar una sola nit, i avui ja hem agafat el bus de bon matí cap
aquí. De Kep no se que es pot dir, però probablement dedicar-li un día no
hagués estat de més, si haguéssim tingut més temps.
Casi m’oblido, i
tot i que ho digui en conya i ràpid, va ser força perillós. Tornant de l’illa a
tierra firme, va començar un vendaval de collons, i les onades anaven empentant
la barqueta que porta d’un costat a l’altre deixant-la de costat de manera que casi
ens gira la barca, i les onades esquitxaven l’aigua sobre les motxilles on
portàvem els diners, càmeres, portàtil etc... al final no es va espatllar res,
i la Laura va patir poc més que un petit mareig, però en alguna de les onades
jo pensava que el meu equipatge acabava al fons del mar, i jo esperant a ser
rescatat per algun pescador. Però res d’això, aquella nit tota la motxilla
desfeta amb tots els trastos a ventilar i llestos.
Doncs amb això acabo el sud de Cambodja i les meves sessions del platja per una
temporada.
Que gaudiu el
meset d’agost, i les festes de gràcia!!!
Una abraçada a tothom!! Avui amb cançó inclosa...
http://www.youtube.com/watch?v=hs8y3kneqrs&feature=endscreen
Adrià
Phnom Penh.
