Doncs com sempre, m'he de posar al corrent ja que he trigat molt en actualitzar, com ja es costum. Tot i que aquest cop podriem dir que tinc excusa, vaig estar a un poblet sense internet durant tota una setmana.
Dels 10 dies passats a Tailandia ja vaig fer un petit resum, així que començaré des de que vaig creuar el Mekong, entrant així a Laos.
Creuar la frontera es ben senzillet, en 2 minuts creues amb una barca i et plantes a territori de Laos, fas el visat en uns 5 minutets, pagues els 35$ de rigor, i si com jo, arribes un diumenge, pagues 1$ per pagar el plus que segur que paguen als empleats per treballar en festiu.... jajaja com s'espavilen per cobrar extres.
Doncs això, la Judit i jo som a Laos, amb 36$ menys a la butxaca i a un poblet on hi ha ben poc a fer, així que busquem l'estació d'autobusos del poblet per anar a Luang Namtha, on es suposa que passarem uns 3 o 4 dies.
A Laos tenen una manera molt simpática de situar les estacions de bus de les ciutats, que es, fora de la ciutat. Pero no fora a un costadet, no, fora com a 12 kilometres. Així que cada cop que vols agafar el bus, toca agafar un taxi primer, després el bus fins a la "ciutat" i després el taxi fins, ara si, la ciutat.
Doncs això, agafem els taxis, bus i taxi, i ens plantem al Luang Namtha. El primer dia encara no se molt bé com, farem un grupet ben maco, i durant 2 dies ens vam dedicar a llogar unes motos i anar pels poblets propers a fer alguna caminata, visitar poblets petits i d'altres no tant però molt macos també.
Els pobles van estar bé, i vam anar fins a Muang Sing, un poble prop de la frontera amb Xina, tal com ho vam fer nosaltres no va valer la pena, però, anar per passar uns dies i visitar les viles de les diferents ètnies de la zona es ben maco, i hi ha trekkings que van de vila en vila i es possible quedar-te a dormir amb ells i tot, així que si algú ha d'anar, que ho planifiqui bé des del principi.
Un altre dia, la gent va voler fer algo entre ràfting i kàllac, en un principi la Judit i jo no voliem fer-ho, però com el grupet era maco i reiem força al final ens vam decidir a anar-hi, decisió que ens va sortir careta.
En un dels ràpids ens vam quedar atrapats en un arbre enmig dels ràpids i no hi havia manera de sortir sense acabar arrosegat per l'aigua riu avall i esperar que en el camí ninguna roca et trenqués el cap jajaja.
Tranquilament vam estar esperant hora i mitja per sortir d'allà, després de varios intents, els "guies" van anar riu amunt i es van deixar portar fins la corrent fins on erem els 2. Entre els 4 vam aixecar la barca i vam poder sortir d'allà. Menos mal, per que jo m'hi veia allà per un parell de dies jajaja.
El tema està en que vaig perdre les meves estimades ulleres de sol, però que hi farem. Les vaig portar per que ens van dir que la bailada seria ben tranquila, i de fet ho va ser fins arribar a aquell punt.
Com no serveix de res plorar, vaig aguantar estoicament la pèrdua, sense queixar-me ni res.... i uns dies després, caminant per la muntanya em vaig trobar unes ulleres de sol al terra!! Woooh! Quin detall, son més lletges, però compleixen el seu objectiu principal, i em suposen un canvi de look provisional fins que arribin les noves.
Després dels mes i dels menys a Luang Namtha i rodalies, anem fins a Nong Kiaw un poble al nord de Laos, per al dia següent anar al poblet de Muang Noi, que està a una horeta riu amunt.
Aquí vam passar 4 o 5 díes, i podrien haver estat uns quants més, per que era preciós, tranquil, un menjar bonísim i diferents excursions que passaven per diferents poblets i paisatges maquísims de muntanya i camps d'arroç.
Al poblet aquest de Muang Noi vam fer ràpidament un altre grupet, tot ple de noies, cosa que està molt bé, entre ells una parella belga, 3 alemanes, la Judit i jo i la Joelle, una noia de Montreal que des de Luang Namtha estem compartint carretera i manta, ella està passant les seves vacances d'estiu per aquí, i suposo que anirem junts fins a Van Vieng, que serà la següent parada. Allà ella marxarà cap a Bangkok i la Judit i jo seguirem tirant cap al sud.
Tornant al tema del poble, vam fer diverses excursions d'un dia, a pasejar per pasejar, arribant a un poblet petit, quan intentàvem arribar a un altre, però tant es, el passeig va ser maco i un cop allà vam comprar un parell d'ampolles de Lao Lao, una mena d'orujo que tenen ells, un gust horrible i una patada per l'estomac, però som joves i necessitem experiències fortes! Així que la utilitzarem per jugar a cartes aquella nit... una idea fantàstica vaja... ajjajaa
A l'endemà van tenor una idea encara més absurda, llogar unes barques per anar riu amunt i buscar un lloc tranquilet per passar la tarda en remull i tal. Sona molt bé, pero amb les barques que ens van donar, els rems desgastats, i la corrent del riu no ens vam moure ni 200 metres en 2 hores que vam estar remant. Vam acabar rebentats banyant-nos al primer troç de sorra que vam trobar, compartint platja amb unes vaques que s'estaven cagant a l'aigua.... mmmmm tot i això estàvem al costat bo... es a dir, la corrent no ens enviava la merda a nosaltres! ajajjajajaja
A més amb el sol que pica aquí, em vaig cremar les cametes i braços, però en resum va ser força divertida la tarda :D.
Un altre dia, l'últim que vam estar tots junts, vam anar a Bantha ( o algo així), no es ni un poble, eren no mes de 30 cases. Va ser una excursió d'uns 90 minutets per un paisatge maquísim entre camps d'arroç i muntanya. Vam passar el dia allà, jugant a cartes, passejant pel poblet i els voltants i poc més, un dia ben relaxat.
Ens vam quedar tots a dormir junts al pati cobert d'un home que ens va posar unes mosquiteres i uns matalassos. A l'endemà entre galls, motos, nens cridant i el sol, ens vam despertar ben aviat. La majoría van marxar de bon matí cap al poble per agafar els vaixells que els portaven amunt o avall del riu segons els seus plans.
La Joelle la Judit i jo, ens vam quedar per anar a un poble on encara estaven plantant arroç, per veure com va la mandanga, i un cop allà, no vam poder resistir-nos i vam "ajudar" a les dones a plantar arroç durnat una horeta. (Jo dic ajudar, però això es més fer el guiri per una estona, de totes maneres, algo de feina si que els hi vam estalviar).
Aquella nit vam anar per útlim cop al bufet vegetarià que hi havia a Muang noi.... bfffff quin perill tenen els bufets, massa excessos s'han comés allà, però suposo que tots tenim dret a descontrolar-nos alguna vegada ajjajaja. M'acabo d'enrecordar que no li vaig fer foto, de totes maneres a la ciutat on estic ara hi ha un per l'estil, i d'aquesta nit no pasa que li faci una bona foto pel blog!
Doncs això, després de Muang noi, vam agafar la barca per tornar a Nong Kiaw, on vam passar la tarda buscant un bon lloc per banyar-nos al riu, ens havien promés un lloc ben maco, però vam desistir després de varios intents infructuosos i ens vam quedar a un raconet del riu on l'aigua era clara i ben freda.
Aquella mateixa nit em vaig donar un bon capritxet, una sauna amb vapor d'herbes de no se que, i un massatge Lao, que la veritat, em sembla molt raro,amb la dona et trepitja, dona patades, t'estira dels dits fins que peten.... no se, no esperava un final feliz, pero una miqueta més de tacte i mimos hagués estat bé!
I ahir, de bon matí, vam agafar el ""bus"" entre moltes cometes, que ens va portar fins a Luang Prabang, ciutat on em trobo ara. Te el seu encant i el night market està super bé.
Tenen el bufet vegetarià que per un euro te pones hasta el culo jajajajjaja perdoneu l'expressió però no la trobava en català, però això ja queda per la pròxima publicació.
Que vagi bé! Una abraçada a tothom!
*Possiblement les noms de pobles i poblet no s'escriguin així, però la intenció era bona jajaja.
Adrià
Luang Prabang
Dels 10 dies passats a Tailandia ja vaig fer un petit resum, així que començaré des de que vaig creuar el Mekong, entrant així a Laos.
Creuar la frontera es ben senzillet, en 2 minuts creues amb una barca i et plantes a territori de Laos, fas el visat en uns 5 minutets, pagues els 35$ de rigor, i si com jo, arribes un diumenge, pagues 1$ per pagar el plus que segur que paguen als empleats per treballar en festiu.... jajaja com s'espavilen per cobrar extres.
Doncs això, la Judit i jo som a Laos, amb 36$ menys a la butxaca i a un poblet on hi ha ben poc a fer, així que busquem l'estació d'autobusos del poblet per anar a Luang Namtha, on es suposa que passarem uns 3 o 4 dies.
Aquí vaig creuant el Mekong, en un minutet seré a Laos! Otra muesca en el cinturón!
A Laos tenen una manera molt simpática de situar les estacions de bus de les ciutats, que es, fora de la ciutat. Pero no fora a un costadet, no, fora com a 12 kilometres. Així que cada cop que vols agafar el bus, toca agafar un taxi primer, després el bus fins a la "ciutat" i després el taxi fins, ara si, la ciutat.
Doncs això, agafem els taxis, bus i taxi, i ens plantem al Luang Namtha. El primer dia encara no se molt bé com, farem un grupet ben maco, i durant 2 dies ens vam dedicar a llogar unes motos i anar pels poblets propers a fer alguna caminata, visitar poblets petits i d'altres no tant però molt macos també.
Els pobles van estar bé, i vam anar fins a Muang Sing, un poble prop de la frontera amb Xina, tal com ho vam fer nosaltres no va valer la pena, però, anar per passar uns dies i visitar les viles de les diferents ètnies de la zona es ben maco, i hi ha trekkings que van de vila en vila i es possible quedar-te a dormir amb ells i tot, així que si algú ha d'anar, que ho planifiqui bé des del principi.
Tornant de Muang Sing, ja hi ha prou d'scooters, toca gaudir de les curves una estoneta!
Encara tornant de Muang Sing, no està malament la paradeta.
Un altre dia, la gent va voler fer algo entre ràfting i kàllac, en un principi la Judit i jo no voliem fer-ho, però com el grupet era maco i reiem força al final ens vam decidir a anar-hi, decisió que ens va sortir careta.
En un dels ràpids ens vam quedar atrapats en un arbre enmig dels ràpids i no hi havia manera de sortir sense acabar arrosegat per l'aigua riu avall i esperar que en el camí ninguna roca et trenqués el cap jajaja.
Tranquilament vam estar esperant hora i mitja per sortir d'allà, després de varios intents, els "guies" van anar riu amunt i es van deixar portar fins la corrent fins on erem els 2. Entre els 4 vam aixecar la barca i vam poder sortir d'allà. Menos mal, per que jo m'hi veia allà per un parell de dies jajaja.
El tema està en que vaig perdre les meves estimades ulleres de sol, però que hi farem. Les vaig portar per que ens van dir que la bailada seria ben tranquila, i de fet ho va ser fins arribar a aquell punt.
Com no serveix de res plorar, vaig aguantar estoicament la pèrdua, sense queixar-me ni res.... i uns dies després, caminant per la muntanya em vaig trobar unes ulleres de sol al terra!! Woooh! Quin detall, son més lletges, però compleixen el seu objectiu principal, i em suposen un canvi de look provisional fins que arribin les noves.
Després dels mes i dels menys a Luang Namtha i rodalies, anem fins a Nong Kiaw un poble al nord de Laos, per al dia següent anar al poblet de Muang Noi, que està a una horeta riu amunt.
Aquí vam passar 4 o 5 díes, i podrien haver estat uns quants més, per que era preciós, tranquil, un menjar bonísim i diferents excursions que passaven per diferents poblets i paisatges maquísims de muntanya i camps d'arroç.
Si si, acojonante, el lloc es espectacular!
Al poblet aquest de Muang Noi vam fer ràpidament un altre grupet, tot ple de noies, cosa que està molt bé, entre ells una parella belga, 3 alemanes, la Judit i jo i la Joelle, una noia de Montreal que des de Luang Namtha estem compartint carretera i manta, ella està passant les seves vacances d'estiu per aquí, i suposo que anirem junts fins a Van Vieng, que serà la següent parada. Allà ella marxarà cap a Bangkok i la Judit i jo seguirem tirant cap al sud.
Tornant al tema del poble, vam fer diverses excursions d'un dia, a pasejar per pasejar, arribant a un poblet petit, quan intentàvem arribar a un altre, però tant es, el passeig va ser maco i un cop allà vam comprar un parell d'ampolles de Lao Lao, una mena d'orujo que tenen ells, un gust horrible i una patada per l'estomac, però som joves i necessitem experiències fortes! Així que la utilitzarem per jugar a cartes aquella nit... una idea fantàstica vaja... ajjajaa
Doncs aquí està el grupet, va estar força divertida la nit, però no més Lao Lao!
A l'endemà van tenor una idea encara més absurda, llogar unes barques per anar riu amunt i buscar un lloc tranquilet per passar la tarda en remull i tal. Sona molt bé, pero amb les barques que ens van donar, els rems desgastats, i la corrent del riu no ens vam moure ni 200 metres en 2 hores que vam estar remant. Vam acabar rebentats banyant-nos al primer troç de sorra que vam trobar, compartint platja amb unes vaques que s'estaven cagant a l'aigua.... mmmmm tot i això estàvem al costat bo... es a dir, la corrent no ens enviava la merda a nosaltres! ajajjajajaja
A més amb el sol que pica aquí, em vaig cremar les cametes i braços, però en resum va ser força divertida la tarda :D.
Jo sóc l'últim de la barqueta de 3, els que estan creuats enmig del riu, es per que la corrent ens arrosegava constantment i haviem de tornar a començar.... em canso només de pensar-hi.
Un altre dia, l'últim que vam estar tots junts, vam anar a Bantha ( o algo així), no es ni un poble, eren no mes de 30 cases. Va ser una excursió d'uns 90 minutets per un paisatge maquísim entre camps d'arroç i muntanya. Vam passar el dia allà, jugant a cartes, passejant pel poblet i els voltants i poc més, un dia ben relaxat.
Ens vam quedar tots a dormir junts al pati cobert d'un home que ens va posar unes mosquiteres i uns matalassos. A l'endemà entre galls, motos, nens cridant i el sol, ens vam despertar ben aviat. La majoría van marxar de bon matí cap al poble per agafar els vaixells que els portaven amunt o avall del riu segons els seus plans.
Aquest es el caminet que porta a Bantha, i aquest sóc jo amb les grenyes i les noves ulleres de sol!! Els pantalons i samarreta estan des del principi del viatge, però jo també estic sota una política d'austeritat ben estricta, així que res de shopping!
La Joelle la Judit i jo, ens vam quedar per anar a un poble on encara estaven plantant arroç, per veure com va la mandanga, i un cop allà, no vam poder resistir-nos i vam "ajudar" a les dones a plantar arroç durnat una horeta. (Jo dic ajudar, però això es més fer el guiri per una estona, de totes maneres, algo de feina si que els hi vam estalviar).
Clavant arroç al fang, te la seva complicació eh! A part del sol, l'esquena i les 8 hores amb 30 minutets de pausa que es casquen aquestes dones. Els homes van dir que no ho feien per problemes d'esquena.... aaaah vale... si....
Aquella nit vam anar per útlim cop al bufet vegetarià que hi havia a Muang noi.... bfffff quin perill tenen els bufets, massa excessos s'han comés allà, però suposo que tots tenim dret a descontrolar-nos alguna vegada ajjajaja. M'acabo d'enrecordar que no li vaig fer foto, de totes maneres a la ciutat on estic ara hi ha un per l'estil, i d'aquesta nit no pasa que li faci una bona foto pel blog!
Doncs això, després de Muang noi, vam agafar la barca per tornar a Nong Kiaw, on vam passar la tarda buscant un bon lloc per banyar-nos al riu, ens havien promés un lloc ben maco, però vam desistir després de varios intents infructuosos i ens vam quedar a un raconet del riu on l'aigua era clara i ben freda.
Aquella mateixa nit em vaig donar un bon capritxet, una sauna amb vapor d'herbes de no se que, i un massatge Lao, que la veritat, em sembla molt raro,amb la dona et trepitja, dona patades, t'estira dels dits fins que peten.... no se, no esperava un final feliz, pero una miqueta més de tacte i mimos hagués estat bé!
I ahir, de bon matí, vam agafar el ""bus"" entre moltes cometes, que ens va portar fins a Luang Prabang, ciutat on em trobo ara. Te el seu encant i el night market està super bé.
Tenen el bufet vegetarià que per un euro te pones hasta el culo jajajajjaja perdoneu l'expressió però no la trobava en català, però això ja queda per la pròxima publicació.
Que vagi bé! Una abraçada a tothom!
*Possiblement les noms de pobles i poblet no s'escriguin així, però la intenció era bona jajaja.
Adrià
Luang Prabang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada