Avui que es el meu ultim dia a l'India, he estat revisant els primers dies del diari. M'ha fet gracia llegir al segon paragraf com em preguntava si havia estat bona idea venir a l'India, si no era una cagada...
He de reconeixer que ha estat un pais molt dificil, sobretot al principi, i que en mes d'una ocasio he tingut ganes de fer la maleta i marxar corrents. I en aquells moments pensava en tota la gent que m'havia dit que era absurd anar a l'India...
Ara que he de marxar, se que trobare a faltar aquest pais que encara no acabo d'entendre i del que no he vist ni una minima part. Pero del que m'emporto uns records bonisims, unes experiencies fantastiques i unes noves amistats, que tot i que han estat efimeres, han estat d'allo mes intenses.
El problema de la gent que surt odiant la India, es que no l'ha viscut prou, o a intentat comparar-la amb el que enten per normal a casa seva. Clar que els carrers estan plens de merda, pols, vaques creuant els carrers, gent presionan-te per comprar i un soroll ininterromput del transit del carrer, i es realment histeric.
Pel que fa a les ciutats... son complicades pero acabes agafant-lis carinyo, no pregunteu com, jo no m'esperava estar dient aixo en sortir de Delhi. Al mateix temps la gent es d'allo mes propera, son molt atents i molt curiosos amb els turistes, pels que tenen un interes real.
L'altre dia mentre feia cua per treure els bitllets de tren, el tiu de la guixeta em va cridar, per dir que entres amb ell a l'oficina i vam estar 20 minutets xerrant amb un amic seu, mentre la resta de la gent esperava fent cua. Em van explicar que feien, vam parlar del Barca i es van interessar pel meu viatge, a l'hora que van donar-me algun consell.
Aixo mai m'hagues passat a Barcelona, en canvi en aquest pais del que molta gent ha sortit cremat, ha estat ple de sorpreses d'aquest tipus.
Una dona em va dir l'altre dia, el secret per viatjar per l'India es anar amb un bon somriure, i ara que ho penso es cert, els dies que m'he deixat superar per les circumstancies, i he anat de mala llet, tot ha estat mes complicat, i les relacions amb els indios semblaven impossibles.
Quan davant de qualsevol situacio he aguantat el bon humor, entenent que les complicacions son part del viatge, i he mantingut l'alegria, tot ha estat molt mes senzill, i la comunicacio amb la mateixa gent ha estat molt mes senzilla, ja que moltes vegades el principal problema es la barrera de l'idioma, i on aixo suposa una barrera, les bones intencions i voluntat de la gent facilita les coses.
Per aixo, un cop fet aquest canvi d'actitud, tot ha comencat a semblar molt mes senzill, i ha estat mes facil gaudir el viatge. I si el primer dia nomes pensava en marxar, ara marxo pensant en quan sera la proxima ocasio per tornar.
Hi ha un comentari entre tots els viatger que m'ha agradat molt, per aquelles ocasions on algu t'aconsella algo nou per veure pero no tens temps en aquest viatge, la resposta sempre es..."next time in India". I sense cap mena de dubte, queden un munt de coses pendents pel next time in India.
Pel que fa a aquests ultims dies, els he passat a Varanasi, i m'alegro que sigui aquesta l'ultima ciutat. Banyada pel Ganges, es una de les ciutats mes intenses que he viscut. Tot gira entorn del riu, i tot es completament public. Aquests diies m'ha agradat seure una estona als ghats (aquestes escales que baixen fins al riu) a veure com la gent es relaciona amb el riu. Es molt curios veure com en 20 metres de riu, la gent renta la roba, es dutxa, cremen als morts i llencen la cendra al riu, hi ha barques pescant o portant turistes, i una vaca o un gos passeja per tot aquest panorama.
Com ja podeu imaginar el color del riu es un verd ultrafosc i asqueros, pero si ells volen seguir banyant-se aqui, jo no dire res XD.
D'altra banda, veure els cossos cremant des de tant a prop m'ha donat molt a pensar, i la veritat es que ja que tots acabarem aixi, mes val que donguem sentit als nostres dies, per no arribar a aquest moment i lamentar tot el que no em pogut/volgut fer. Aixi que qui vulgui que s'apliqui el cuento XD.
Ja per acabar dir que una de les altres coses que m'ha apasionat a l'India son els contrastos, ja ho vaig comentar a l'ultima publicacio, pero es que es una pasada. Durant l'ultim viatge en tren, vaig passar per un poblet de mala mort, brut, i amb tot de merda pel terra com de costum, els edificis tenien un color blau/gris molt tris, i entre tota aquesta escena tan apagada va apareixer una dona gran, amb un sari vermell de colors clarisims i alegres, sense una sola taca, va ser tant dificil entendre l'escena, al mateix temps es una imatge que no s'oblidara facilment. Per continuar amb el contrast, entre tota l'alegria del vestit, es veia una cara cansada, d'una dona que ha envellit mes rapid del compte per la vida que haura dut, aixecant a la familia i malvivint en aquell poblet. Vaig ser incapac d'anar amb tot el morro i fer una foto, pero es una escena que descriu perfectament el pais, i que genera tota una serie de sentiments contradictoris que m'han acompanyat tot el viatge.
Com sempre em passa intento escriure tot d'una tirada, pero a mig escriure canvio coses, despres em lio i no tinc temps ni massa ganes de rellegir-ho tot jajajaja aixi que si hi ha coses desendresades o mal redactades, disculpeu-me i llegiu el post amb bons ulls.
Una abracada a tots i gracies pel feed back d'aquests dies, que ajuda a seguir escrivint.
Adria
Vanarasi.
He de reconeixer que ha estat un pais molt dificil, sobretot al principi, i que en mes d'una ocasio he tingut ganes de fer la maleta i marxar corrents. I en aquells moments pensava en tota la gent que m'havia dit que era absurd anar a l'India...
Ara que he de marxar, se que trobare a faltar aquest pais que encara no acabo d'entendre i del que no he vist ni una minima part. Pero del que m'emporto uns records bonisims, unes experiencies fantastiques i unes noves amistats, que tot i que han estat efimeres, han estat d'allo mes intenses.
El problema de la gent que surt odiant la India, es que no l'ha viscut prou, o a intentat comparar-la amb el que enten per normal a casa seva. Clar que els carrers estan plens de merda, pols, vaques creuant els carrers, gent presionan-te per comprar i un soroll ininterromput del transit del carrer, i es realment histeric.
Pel que fa a les ciutats... son complicades pero acabes agafant-lis carinyo, no pregunteu com, jo no m'esperava estar dient aixo en sortir de Delhi. Al mateix temps la gent es d'allo mes propera, son molt atents i molt curiosos amb els turistes, pels que tenen un interes real.
L'altre dia mentre feia cua per treure els bitllets de tren, el tiu de la guixeta em va cridar, per dir que entres amb ell a l'oficina i vam estar 20 minutets xerrant amb un amic seu, mentre la resta de la gent esperava fent cua. Em van explicar que feien, vam parlar del Barca i es van interessar pel meu viatge, a l'hora que van donar-me algun consell.
Aixo mai m'hagues passat a Barcelona, en canvi en aquest pais del que molta gent ha sortit cremat, ha estat ple de sorpreses d'aquest tipus.
Una dona em va dir l'altre dia, el secret per viatjar per l'India es anar amb un bon somriure, i ara que ho penso es cert, els dies que m'he deixat superar per les circumstancies, i he anat de mala llet, tot ha estat mes complicat, i les relacions amb els indios semblaven impossibles.
Quan davant de qualsevol situacio he aguantat el bon humor, entenent que les complicacions son part del viatge, i he mantingut l'alegria, tot ha estat molt mes senzill, i la comunicacio amb la mateixa gent ha estat molt mes senzilla, ja que moltes vegades el principal problema es la barrera de l'idioma, i on aixo suposa una barrera, les bones intencions i voluntat de la gent facilita les coses.
Per aixo, un cop fet aquest canvi d'actitud, tot ha comencat a semblar molt mes senzill, i ha estat mes facil gaudir el viatge. I si el primer dia nomes pensava en marxar, ara marxo pensant en quan sera la proxima ocasio per tornar.
Hi ha un comentari entre tots els viatger que m'ha agradat molt, per aquelles ocasions on algu t'aconsella algo nou per veure pero no tens temps en aquest viatge, la resposta sempre es..."next time in India". I sense cap mena de dubte, queden un munt de coses pendents pel next time in India.
Pel que fa a aquests ultims dies, els he passat a Varanasi, i m'alegro que sigui aquesta l'ultima ciutat. Banyada pel Ganges, es una de les ciutats mes intenses que he viscut. Tot gira entorn del riu, i tot es completament public. Aquests diies m'ha agradat seure una estona als ghats (aquestes escales que baixen fins al riu) a veure com la gent es relaciona amb el riu. Es molt curios veure com en 20 metres de riu, la gent renta la roba, es dutxa, cremen als morts i llencen la cendra al riu, hi ha barques pescant o portant turistes, i una vaca o un gos passeja per tot aquest panorama.
Com ja podeu imaginar el color del riu es un verd ultrafosc i asqueros, pero si ells volen seguir banyant-se aqui, jo no dire res XD.
D'altra banda, veure els cossos cremant des de tant a prop m'ha donat molt a pensar, i la veritat es que ja que tots acabarem aixi, mes val que donguem sentit als nostres dies, per no arribar a aquest moment i lamentar tot el que no em pogut/volgut fer. Aixi que qui vulgui que s'apliqui el cuento XD.
Ja per acabar dir que una de les altres coses que m'ha apasionat a l'India son els contrastos, ja ho vaig comentar a l'ultima publicacio, pero es que es una pasada. Durant l'ultim viatge en tren, vaig passar per un poblet de mala mort, brut, i amb tot de merda pel terra com de costum, els edificis tenien un color blau/gris molt tris, i entre tota aquesta escena tan apagada va apareixer una dona gran, amb un sari vermell de colors clarisims i alegres, sense una sola taca, va ser tant dificil entendre l'escena, al mateix temps es una imatge que no s'oblidara facilment. Per continuar amb el contrast, entre tota l'alegria del vestit, es veia una cara cansada, d'una dona que ha envellit mes rapid del compte per la vida que haura dut, aixecant a la familia i malvivint en aquell poblet. Vaig ser incapac d'anar amb tot el morro i fer una foto, pero es una escena que descriu perfectament el pais, i que genera tota una serie de sentiments contradictoris que m'han acompanyat tot el viatge.
Com sempre em passa intento escriure tot d'una tirada, pero a mig escriure canvio coses, despres em lio i no tinc temps ni massa ganes de rellegir-ho tot jajajaja aixi que si hi ha coses desendresades o mal redactades, disculpeu-me i llegiu el post amb bons ulls.
Una abracada a tots i gracies pel feed back d'aquests dies, que ajuda a seguir escrivint.
Adria
Vanarasi.
Hola Adri, la verdad es que me tienes impresionado, mi ilusión era perderte de vista, pero veo que has superado con nota lo de adaptarte a un entorno muy diferente al tipo "occidental" y sobrevivir a ciertos choques culturales. Es la asignatura de mundología que tanto comentamos en su día, y que para nosotros es un orgullo que tambien saques notable en esto.
ResponEliminaMe ha gustado mucho tu observación sobre la vida cotidiana sobre los indus. Menos mal que no es de tupuño y letra, de lo contrario, no entenderiamos nada. A ver si encuentras un templo de caligrafia en vez de meditación.
un abrazo muy fuerte. cuidate mucho.
perfe
Hehehe, que guapo adri! pero crec que hauries d'haver-te banyat al riu!! hehehehe
ResponEliminaRecordatori: Barça - Madrid dissabte 21, 20:00 , si ets a Nepal ets a +5:45 es ha dir que l'hauras de veure a les 14:15!
Una abraçada!
Helo! les 5:45 hores que son cap al davant o cap al darrera?
ResponEliminaun peto i que guany el barça
Doncs si! la senyora Buendia té tota la raó, em vaig precipitar! el partit allà comença a les 00:30 horari de Katmandu GMT +5:45!! si no m'equivoco aquest cop!!
ResponElimina