Houston, I need a problem

Despres d'una setmana llarga per katmandu, amb les visites de rigor fetes, i tot sota control, comencava a estar forca aborrit i sense cap tipus de preocupacio, cosa que li estava treient gracia al viatge.

Per solucionar-ho vaig anar al bungy jumping que hi ha al nord de Katmandu, ja penjare les fotos que vaig fer, tot i que si ho mireu pel youtube hi ha videos. Jo no vaig pillar el meu, encara estic a temps pero son 20 eurazos... jajajajja

El cas es que dema marxo cap a Langtang, a fer un parell de trekkings d'un parell de setmanetes mes o menys. Intentare seguir la ruta i no perdrem, sino em tocara fer de Bear Grills i menjar insectes, veurem el meu pipi i no se que mes jajajajaj
Despres d'aixo suposo que tocara anar a Pokara a fer el guiri, i d'alla, ja veurem que fem, tot esta a l'aire, com sempre.

Volia escriure 4 coses mes pero em quedo sense temps, per comprar les 2 tonteries que em falten pel trekking. Aixi que quan torni, ja fare una entrada com deu mana al blog.

Simplement dir que ja tinc el seguent bitllet d'avio comprat. Si tot va be, el 22 de Juny em planto a Bangkok on tindrem com a convidada estrella a la Judit de Gelida. El plan sera veure minimament Tailandia, i unes setmanes a Laos.
Per per aixo falten casi 2 mesos aixi que per ara ens centrarem en Nepal.

Ale una abracada a tothom!

Adria.
Katmandu.

Katmandu

Com alguns ja heu vist pel facebook, ja soc a la "Traveller Home Nepal" la guesthouse del Toni, un altre noi de St. Adria.

El tema esta en que al sortir de l'India vaig anar directe a Lumbini, ciutat on es suposa que va neixer Buda. El tema es que entorn a l'arbre sagrat on es suposa que va neixer, volien muntar una especie d'expo, on cada pais faria un temple budista i tal.
La idea es ben bona, pero aixo que hauria d'estar llest des del 2010, s'ha convertit en un conjunt de temples, ben macos la meitat, i l'altre meitat a mig construir, semblant una mena de ciutat fantasma.

Jo vaig dormir al temple corea, on per 3 euros pots dormir, esmorzar, dinar i sopar. La veritat es que per 4 dies va estar forca be. Pero el menjar era el mateix cada dia, i practicament sense variacions entre els 3 apats del dia.
Entre aixo, i que el temple no estava acabat, i es una massa de formigo, tot gris, i les tuniques dels monjos tambe son grises, no se com no acaben tots deprimits, vale que renunciin a les posesions materials... pero una mica de color si us plau.

Un noi molt divertit que vaig coneixer alla, deia que era el temple Portland, i que la roba dels monjos era un regal de la casa de ciment,  no se, llegit aixi pot semblar mes soso, pero en aquell moment el comentari va tenir molta gracia.

El cas es que un cop vaig decidir marxar cap a Katmandu, una serie de senyals em van fer corregir la direccio per anar al parc de Chitwan, que al final va ser un acert. Les senyals van ser, que el Toni estaria fora uns 4 dies, que hi havia un noi de Barcelona per Chitwan, que l'Alex un australia molt divertit anava a Chitwan tambe, i que quan vaig arribar a l'estacio d'autobusos, el que anava directe a Katmandu ja havia marxat... jajajaja

Els 2 dies pel parc de Chitwan van estar interessants. Tenia intencio de fer un safari en elefant ja que a la Lonely deien que els animals estaven ben tractats i tal..... Estaven ben encadenats 12 hores al dia, i els tenien entrenats per fer la gracia al riu mentre els turistes feien 4 fotos, aixi que vaig preferir no ser particep d'aquesta crueltat i anar caminant pel parc amb un parell mes que ens vam juntar per alla i els guies de rigor. Va estar forca be, vaig veure varios rinocerontes ( que no se com es diuen en catala), un parell de cocodrils que acollonaven bastant i una pito.

Des d'alla ja vaig sortir cap a Katmandu, on despres de varies voltes vaig aconseguir trobar la guesthouse, que esta una mica amagadeta.

Aqui m'estic prenent uns dies de relax, i plantejant com organitzare els 2 mesos que m'esperen a Nepal.

Tenia pensat fer el trekking dels Annapurnes, pero despres de parlar amb varios locals que l'anomenen el Coca cola trek, he pensat en canviar de direccio.
Segurament comprare un mapa del parc nacional de Langtang al nord de Kathmandu, i em perdre per alla uns dies suposo, pero ja de plans futurs no parlarem que despres tot va canviant, aixi que ja anire dient quin es el plan.

Bueno, el soci del Toni acaba de treure un wiskito irlandes, i despres de 2 mesos i mig on nomes m'he pres una coronita, em preparare pel barca amb una bona copita ajajjajaja

Ale, una abracada a tots, que tingueu un bon cap de setmana.
Forca Barca!!!!
Adria
Katmandu.

Next time in India....

Avui que es el meu ultim dia a l'India, he estat revisant els primers dies del diari.  M'ha fet gracia llegir al segon paragraf com em preguntava si havia estat bona idea venir a l'India, si no era una cagada...

He de reconeixer que ha estat un pais molt dificil, sobretot al principi, i que en mes d'una ocasio he tingut ganes de fer la maleta i marxar corrents. I en aquells moments pensava en tota la gent que m'havia dit que era absurd anar a l'India...
Ara que he de marxar, se que trobare a faltar aquest pais que encara no acabo d'entendre i del que no he vist ni una minima part. Pero del que m'emporto uns records bonisims, unes experiencies fantastiques i unes noves amistats, que tot i que han estat efimeres, han estat d'allo mes intenses.

El problema de la gent que surt odiant la India, es que no l'ha viscut prou, o a intentat comparar-la amb el que enten per normal a casa seva. Clar que els carrers estan plens de merda, pols, vaques creuant els carrers, gent presionan-te per comprar i un soroll ininterromput del transit del carrer, i es realment histeric.

Pel que fa a les ciutats... son complicades pero acabes agafant-lis carinyo, no pregunteu com, jo no m'esperava estar dient aixo en sortir de Delhi. Al mateix temps la gent es d'allo mes propera, son molt atents i molt curiosos amb els turistes, pels que tenen un interes real.

L'altre dia mentre feia cua per treure els bitllets de tren, el tiu de la guixeta em va cridar, per dir que entres amb ell a l'oficina i vam estar 20 minutets xerrant amb un amic seu, mentre la resta de la gent esperava fent cua. Em van explicar que feien, vam parlar del Barca i es van interessar pel meu viatge, a l'hora que van donar-me algun consell.
Aixo mai m'hagues passat a Barcelona, en canvi en aquest pais del que molta gent ha sortit cremat, ha estat ple de sorpreses d'aquest tipus.

Una dona em va dir l'altre dia, el secret per viatjar per l'India es anar amb un bon somriure, i ara que ho penso es cert, els dies que m'he deixat superar per les circumstancies, i he anat de mala llet, tot ha estat mes complicat, i les relacions amb els indios semblaven impossibles.
Quan davant de qualsevol situacio he aguantat el bon humor, entenent que les complicacions son part del viatge, i he mantingut l'alegria, tot ha estat molt mes senzill, i la comunicacio amb la mateixa gent ha estat molt mes senzilla, ja que moltes vegades el principal problema es la barrera de l'idioma, i on aixo suposa una barrera, les bones intencions i voluntat de la gent facilita les coses.


Per aixo, un cop fet aquest canvi d'actitud, tot ha comencat a semblar molt mes senzill, i ha estat mes facil gaudir el viatge. I si el primer dia nomes pensava en marxar, ara marxo pensant en quan sera la proxima ocasio per tornar.
Hi ha un comentari entre tots els viatger que m'ha agradat molt, per aquelles ocasions on algu t'aconsella algo nou per veure pero no tens temps en aquest viatge, la resposta sempre es..."next time in India". I sense cap mena de dubte, queden un munt de coses pendents pel next time in India.

Pel que fa a aquests ultims dies, els he passat a Varanasi, i m'alegro que sigui aquesta l'ultima ciutat. Banyada pel Ganges, es una de les ciutats mes intenses que he viscut. Tot gira entorn del riu, i tot es completament public. Aquests diies m'ha agradat seure una estona als ghats (aquestes escales que baixen fins al riu) a veure com la gent es relaciona amb el riu. Es molt curios veure com en 20 metres de riu, la gent renta la roba, es dutxa, cremen als morts i llencen la cendra al riu, hi ha barques pescant o portant turistes, i una vaca o un gos passeja per tot aquest panorama.
Com ja podeu imaginar el color del riu es un verd ultrafosc i asqueros, pero si ells volen seguir banyant-se aqui, jo no dire res XD.

D'altra banda, veure els cossos cremant des de tant a prop m'ha donat molt a pensar, i la veritat es que ja que tots acabarem aixi, mes val que donguem sentit als nostres dies, per no arribar a aquest moment i lamentar tot el que no em pogut/volgut fer. Aixi que qui vulgui que s'apliqui el cuento XD.

Ja per acabar dir que una de les altres coses que m'ha apasionat a l'India son els contrastos, ja ho vaig comentar a l'ultima publicacio, pero es que es una pasada. Durant l'ultim viatge en tren, vaig passar per un poblet de mala mort, brut, i amb tot de merda pel terra com de costum, els edificis tenien un color blau/gris molt tris, i entre tota aquesta escena tan apagada va apareixer una dona gran, amb un sari vermell de colors clarisims i alegres, sense una sola taca, va ser tant dificil entendre l'escena, al mateix temps es una imatge que no s'oblidara facilment. Per continuar amb el contrast, entre tota l'alegria del vestit, es veia una cara cansada, d'una dona que ha envellit mes rapid del compte per la vida que haura dut, aixecant a la familia i malvivint en aquell poblet. Vaig ser incapac d'anar amb tot el morro i fer una foto, pero es una escena que descriu perfectament el pais, i que genera tota una serie de sentiments contradictoris que m'han acompanyat tot el viatge.

Com sempre em passa intento escriure tot d'una tirada, pero a mig escriure canvio coses, despres em lio i no tinc temps ni massa ganes de rellegir-ho tot jajajaja aixi que si hi ha coses desendresades o mal redactades, disculpeu-me i llegiu el post amb bons ulls.

Una abracada a tots i gracies pel feed back d'aquests dies, que ajuda a seguir escrivint.
Adria
Vanarasi.

Visites obligatories....

Ja soc a Khajuraho, poblet perdut de la ma de deu, pero amb uns temples molt espectaculars.

Aqui va un dels temples, com veieu porto nou modelito, indian style, ben fresquet.

Aqui he passat 3 dies ben tranquils, visitant els temples i fent el perro de mala manera, el poblet es super tranquil, l'unic problema es que els nens son una pesadilla, et segueixen constantment, fent les mateixes preguntes de com et dius, que fas, on has estat, de que treballes, de que treballen els teus pares, quan cobres, on estas dormint, donem un boli, chocolata, o algo....  Entenc la seva situacio, pero son bastant toca collons.... D'altres en canvi, es limiten a oferir un somriure ben agradable i una mirada d'interes i curiositat, amb aquests es mes agradable xerrar i riure una estoneta.

Una conversa matutina amb uns nois del poblet.

Aquesta nit ja marxem en un tren nocturn cap a Varanasi, ciutat santa on tornarem a veure el Ganges, a veure com ha canviat des de que el vaig veure a Rishikesh on va neixer.

El tema, tal i com vaig dir a l'ultim post, l'autobus nocturn de Mc Leod a Rishikesh va ser un infern, no vaig poder dormir en tota la nit, la carretera estava feta una merda, i a trams ni tan sols estava asfaltada... un desastre.

Rishikesh em va agradar molt, tot i que es una mena de Disneylandia del ioga. Hi ha centres per estudiar de tot a cada cantonada, i esta ple de penjats, ioguis, i guiris. Hi ha gent molt seria i molt treballadora, segur, pero tambe esta ple d'occidentals desitjant fer el paparina i sentirse hippies per 1 mes de vacances.
Crec que l'origen s'ha perdut, i ara es una mena de Lloret de mar, amb guiris sense samarreta passejant per la ciutat, preus inflats per als turistes, i tot ple de suposats amics, que despres d'explicar-te algo... volen uns calerons.

Us presento a la Maria i a Rishikesh.

Tot i aixo la Maria i jo vam ignorar tota aquesta corrent de flors i violes, vam visitar la ciutat, i dues "cascades" que hi ha a prop de la ciutat, i vam passar 4 dies ben agradables. I tambe s'ha de dir que la ciutat es molt maca, independentment de l'ambient de hippies i altres il.luminats, a mes he de dir que em vaig banyar al Ganges!!! tot i aixo no patiu, es el naixement del riu, i encara esta forca net, aixi que no he mutat ni m'ha sortit cap enfermetat rara ajjajajaj.

Tot i el turisme, vam trobar un bon spot, per gaudir del Ganges durant la posta de sol.

Al mateix temps nomes es la meva impresio, segur quees molt mes que aixo, i en 4 dies no voldria ser injust amb la ciutat. Hi ha gent que hi passa molt temps i alguns dels que vaig coneixer, semblaven realment sensats. D'altres eren uns penjats, que seria divertit veure com tornen al mon occidental.

Despres vam anar a Haridwar, un poblet mes al sud, i molt mes autentic on no vam veure mes de 4 turistes a part de nosaltres. la gracia del poblet es que es com Rishikesh, pero de debo. per mi va ser molt mes espiritual que no Rishikesh,ja que tothom estava al riu fent les seves ofrenes i histories al Ganges.

(estava penjant una foto pero aixo dona problemes aixi que haureu d'esperar)

En algun moment vam tenir la magnificar idea d'anar de Haridwar a Agra en un goverment night bus, 13 o 14 hores de bus de merda, casi tant dolent com el de Rishikesh, pero amb moltes mes parades, pitjor carretera, i algun indio de poble flipant amb nosaltres clavant-nos la mirada sense casi parpadejar.... va donar una mica de mal rollo, pero al final va baixar, i ja vam poder intentar dormir tranquils.

La bona noticia es que despres d'una nit infernal, amb unes cares de son que feien por, ens presentem al Taj Mahal, visita obligatoria a l'India, i amb la que vam gaudir com crios. per una estona ens vam oblidar de la son, el mal per les males postures al bus i tot. Tot i que penjare les fotos aviat, i son mooolt maques, no tenen res a veure amb la sensacio d'estar alla.

Ja es diu que la india es un pais de contrastos, es cert, ja ho havia sentit, pero un cop alla, despres de sortir d'uns carrerons plens de bruticia, vaques, i caques de vaca pels carrers, mosques, conductors de tuc tuc i venedors cridaners etc., veure't en un temple com aquell, amb unes proporcions i colors excelents que transmeten una pau desconeguda fins ara, va ser una sensacio molt desconcertant i agradable al mateix temps. Tant, que vam estar mes d'una hora assegut apreciant el moment.

Un noi acaba de dir-me que em semblo al Tom Cruise a la foto hahahaha.

Tambe vam estar tanta estona per amortitzar l'entrada suposo, ja que despres de pagar 750 rupies.... no marxare en 5 minuts ajjajaja.
Potser pensareu que 750rupies, es una miseria, son nomes 13E, pero amb el pressupost que he portat aquests 2 mesos us asseguro que puc fer marevelles durant 4 dies amb aquests diners ajajjaja.

Un bon lloc per apreciar el Taj Mahal i fugir del calor d'Agra.

Un cop superat Agra, ciutat on no hi ha res a part del Taj Mahal i l'Agra fort, que tambe vam visitar, pero ja sense tant entusiasme, vam agafar un tren nocturn.

El tren es forca comode, inclus la sleeper class que es la mes economica i en la que obviament estic fent tots els meus desplacaments. La diferencia aquest cop es que estava a llista d'espera, aixo vol dir que no tenia seient assegurat, i un cop al tren vam descobrir que no, no teniem llitera per nosaltres... (nosaltres per que segueixo compartint viatge amb la Maria, segurament anirem junts a Katmandu). El fet es que despres de mitja hora assegut al passadis (davant dels lavabos) sobre l'esterilla amb ella i un iogui, algu va venir amb una proposta extranya, no vam entendre molt be com va anar la cosa, pero pagant 100 rupies vam aconseguir un llit pels 2.
Logicament vam estar millor que al terra, pero el cas es que el llit es de 1'6 o 1'7 metres de llarg per 50 centimetres d'ample, per mi sol ja es complicat dormir alla, pero a sobre compartirlo, va ser una experiencia forca divertida on vaig possar en practica tots els anys dexperiencia al tetris ajajjajajaj.

Afortunadament pels 2, abans de pujar al tren, vaig anar al lavabo de l'estacio a rentar-me les dents, i vaig descobrir per casualitat que tenien una dutxa per als passatgers que estan esperant, aixi que tal i com estava em vaig despullar, em vaig dutxar amb aigua freda, i com tot lo de la dutxa estava al fons de la maleta, vaig "secar-me" amb les mans, i vaig sortir del lavabo tot xop. La mirada d'incredulitat del vigilant i la Maria es van trovar amb el meu somriure de felicitat per haver-me desfet de tot el que arrosegava despres de 2 dies de calor, un bus nocturn i tot el que arrosega l'aire de les ciutats indies.
Aixo demostra que una merda de dutxa d'estacio pot fer mes felic que una dutxa d'un hotel de luxe, tot es questio de la situacio i l'actitud d'agraiment de cadascu.

El cas es que vam arribar a Khajuraho forca cansats, pero al mateix tren vam coneixer a un que tenia una gusthouse i ens va oferir visitar-la i si ens agradava quedar-nos. Vam anar i de lo cansats que estavem ens va semblar be. tot i aixo, realment ha estat be, i per primer cop en 2 mesos m'he dutxat sense utilitzar les maleides galledetes. Ha estat agradable tenir un record del primer mon per uns dies....

Amb aquesta foto ens despedim de Khajuraho.

Com ja he dit, aquesta nit anem cap a Varanasi, on pretenem estar uns 5 dies per veure l'ambient de la ciutat que pel que tothom diu es super intens, i despres tirarem cap al nord per entrar uns dos o 3 dies despres de Varanasi.

L'altre bona noticia es que la Maria porta una camara del copon, i em fet fotos per aborrir-nos, ara estem mirant amb 4 indios que deuen ser ingeniers informatics o algo per l'estil, com passar les fotos a un cd, sense que algun virus ens arruini les fotos dels ultims 10 dies. Si tenim exit intentare penjar les fotos en un ratet.

Perdoneu si hi ha algo a mig escriure o desordenat, pero entre els crits que foten aquesta gent, la musica i tot, m'esta costant centrar-me.A l'hora he aconseguit passar les meves fotos i les de la Maria a un DVD, aixi que podre penjar fotos a les publicacions passades. Ja avisare si les actualitzo!
Com sempre una abracada a tots i comenteu el que volgueu.
Adria

Khajuraho.