Despres de 12 dies voltant per aqui, he arribat a una conclusio.
Els indis son molt bona gent, super hospitalaris, i senten moltissima curiositat pels occidentals. Tot aixo tant maco, s'acaba quan han de vendre't algo, en aquest moment es converteixen en uns usureros, mentiders compulsius que nomes pensen en desplumarte, i encara es fan les victimes, o fan veure que than fet un favor.
Aixo fa que les compres i negociacions a l'hora d'agafar taxis,o autoricshaws sigui una batalla constant, se li agafa el truc, fins i tot les ganes de discutir durant 10 minuts per 10 rupies.. ( que seran uns 15ctms.).
D'altra banda, quan no tenen cap interes economic cap a tu, son unes fantastiques persones, durant aquests 12 dies, ja m'he vist arrossegat a una celebracio d'aniversari (o aixo em va semblar) i a una festa d'un casament.
En el primer cas, simplement anavem caminant, hi ens vam veure en mig duna celebracio, on uns nens portaven banderes i tocaven musica amb les families seguint-los. En veurens fent fotos ens van ficar dins del grup, ens van fer anar fins a un temple hindu on ens van convidar a menjar, i no paraven de fernos fotos. Fins i tot vam sortir amb la benediccio de lhome del temple.
No ens vam quedar a la festa per que perdiem el tren, pero va ser realment emocionant.
En el segon cas, va ser per l'estil, estavem buscant on sopar, i un grup de gent ballant pel carrer (a lo hindu, que es molt comic) anava fent una ruta amb un home a cavall al final de tot. Ens van veure fent fotos i ens emputxaven cap a l'interior del cercle per ballar amb ells i tota la pesca.
La caravana ens va portar fins a un hotel, on ens van demanar que deixesim els trastos en consigna i ens vanfer pujar al terrat amb tothom, on vam ser els primers en sopar, i vam estar ballant fins al final.
En tot moment estaven pendents de nosaltres, per si necesitavem res,o estavem comodes... El novio i tota la familia ens van agrair que anessim, i volien que anessim l'endema al casament en si... Si no hagues estat per que marxavem m'hagues encantat anar, va ser una llastima que tinguessim els bitllets de tren per aqulla nit.
No acabo d'entendre aquesta fascinacio que tenen alguns pels occidentals, no se si sera per la TV o algo per l'estil. Avui mateix anava caminant i 3 nois joves s'han volgut fer fotos amb mi... com si fos Brad Pitt o something like that.
A l'hora, avui tambe, un conductor de rickshaw (tuc tuc),mha tingut, 20 minuts discutint per 20 rupies... uns 30ctms d'Euro, la veritat es que m'ha ences molt, pero que hi farem...
Resumint, que en els indios estic veient les 2 cares de la moneda. Per un costat una bondat i hospitalitat brutals, i per laltre unes ganes brutals de fotre'ls-hi un tiro...
A veure com es segueixen desenvolupant els dies seguents.
Una abracada a tothom i desitjeu-me molta sort!!
Adri
Jaipur
Els indis son molt bona gent, super hospitalaris, i senten moltissima curiositat pels occidentals. Tot aixo tant maco, s'acaba quan han de vendre't algo, en aquest moment es converteixen en uns usureros, mentiders compulsius que nomes pensen en desplumarte, i encara es fan les victimes, o fan veure que than fet un favor.
Aixo fa que les compres i negociacions a l'hora d'agafar taxis,o autoricshaws sigui una batalla constant, se li agafa el truc, fins i tot les ganes de discutir durant 10 minuts per 10 rupies.. ( que seran uns 15ctms.).
D'altra banda, quan no tenen cap interes economic cap a tu, son unes fantastiques persones, durant aquests 12 dies, ja m'he vist arrossegat a una celebracio d'aniversari (o aixo em va semblar) i a una festa d'un casament.
En el primer cas, simplement anavem caminant, hi ens vam veure en mig duna celebracio, on uns nens portaven banderes i tocaven musica amb les families seguint-los. En veurens fent fotos ens van ficar dins del grup, ens van fer anar fins a un temple hindu on ens van convidar a menjar, i no paraven de fernos fotos. Fins i tot vam sortir amb la benediccio de lhome del temple.
No ens vam quedar a la festa per que perdiem el tren, pero va ser realment emocionant.
En el segon cas, va ser per l'estil, estavem buscant on sopar, i un grup de gent ballant pel carrer (a lo hindu, que es molt comic) anava fent una ruta amb un home a cavall al final de tot. Ens van veure fent fotos i ens emputxaven cap a l'interior del cercle per ballar amb ells i tota la pesca.
La caravana ens va portar fins a un hotel, on ens van demanar que deixesim els trastos en consigna i ens vanfer pujar al terrat amb tothom, on vam ser els primers en sopar, i vam estar ballant fins al final.
En tot moment estaven pendents de nosaltres, per si necesitavem res,o estavem comodes... El novio i tota la familia ens van agrair que anessim, i volien que anessim l'endema al casament en si... Si no hagues estat per que marxavem m'hagues encantat anar, va ser una llastima que tinguessim els bitllets de tren per aqulla nit.
No acabo d'entendre aquesta fascinacio que tenen alguns pels occidentals, no se si sera per la TV o algo per l'estil. Avui mateix anava caminant i 3 nois joves s'han volgut fer fotos amb mi... com si fos Brad Pitt o something like that.
A l'hora, avui tambe, un conductor de rickshaw (tuc tuc),mha tingut, 20 minuts discutint per 20 rupies... uns 30ctms d'Euro, la veritat es que m'ha ences molt, pero que hi farem...
Resumint, que en els indios estic veient les 2 cares de la moneda. Per un costat una bondat i hospitalitat brutals, i per laltre unes ganes brutals de fotre'ls-hi un tiro...
A veure com es segueixen desenvolupant els dies seguents.
Una abracada a tothom i desitjeu-me molta sort!!
Adri
Jaipur
Adri, No conozco aquellas tierras pero siempre he escuchado que parte del encanto en el momento de la compra venta es la práctica del regateo, según sé es parte del “ritual”, debes regatear si no para el vendedor no tendrá gracia el asunto, métete en el papel sufre al sentirte desplumado vuélvete víctima, que él sientan tu pena, jeje
ResponEliminaSobre la fascinación que hablas, pienso que será algo como lo que te llevo a realizar este viaje, quizá sea curiosidad o probablemente allá no ocurre lo que por aquí, esta mezcla de culturas que hace que para nosotros sea normal ver distintos rasgos. Pero sea como sea, por si las moscas si algún día llego a ir por allá, me llevaré una foto tuya para que sepas que te conozco, jiji.
Seguro todo irá bien, ya nos contarás
Un abrazote :)
Nany
Viure en una situació injusta suposo que et porta a tractar injustament; no els hi tinguis en compte, tard o dora en pendran consciència !
ResponEliminaJajajajajajajaja
ResponEliminaM'agradaria saber com vas ballar en mitg de la gent, que vas fer com el Julian? (pasito palante, pasito patras)! jajajajajaja
Molt divertit sembla al meu cap sisisi, molt bollywood!
Alomillor bo és que només et vegin occidental potser et veuen molt.. mooolt... feo? =)
Ja explicarás més coses divertides! I barallat de tant en tant per X rupies així te desfogas de la rabia d'una manera sana xD
Espero que sapigues que a mi m'encantaria ser-hi allà i discutir!! ooooh quin plaer no!?!? aprofita tu que ho pots fer!!
ResponEliminaJoan, aqui estaries en tu salsa ajajjajaja.
ResponEliminaPep suposo que tens rao, pero toca la moral XDD
I pel ball... va ser dificil pero em vaig adaptar prou be ajajjaja