Breu passeig per Tailandia!

Doncs ja sóc aquí!
Farà una setmaneta vaig aterrar a Bangkok, entrant per primera vegada a Tailandia. Aquí vaig recollir a la Judit qui serà la companya de viatge per uns 30 dies mes.
Vam estar un parell de dies a Bangkok, i a la segona nit, després d'una minivisiteta a la ciutat vam sortir cap al nord, Chang mai, i d'allà a Pai.

Aquí estem treient el cap (en Jay, jo i en Niklas) per intentar veure algo de la ciutat de Bangkok des del vaixell, un passeig ben xulo!!!

Un poblet perdut enmig de la muntanya, on vam llogar una moto i vam anar amunt i avall amb un australià la seva parella mexicana i un aleman.

Primera cascadeta que vam visitar amb el grupet de moteros que vam fer a Pai.

Segona cascadeta amb la Judit i jo allà dalt. La foto sembla feta per un paparazzi d'incògnit o un violador jajajajaja.

Doncs segueixo al mateix lloc. Es una llàstima que a la foto no es vegin les muntanyes que hi ha al fondo,  pero es veu molt cremada a la foto. 

Tot i que semblava un acudit, vam fer un grupet ben maco, i vam passar un parell de dies descobrint els raconets i restaurants del poblet. I sobretot el night marquet, cosa de la que ja m'havien parlat, pero m'ha encantat descobrir. Son tot de paradetes de menjar, i el que no es menjar, que obren totes les nits, i et fots uns platazos per quatre durus.....

Podriem dir que es com el mercat de St Adrià, però en plan oriental, es a dir, sense gitanos cridant, i tot un conjunt de retrasats mentals embrutant els carrers llençant boses de plastic i caixes pel terra, aquí cada paradeta te la seva galleda de les escombreries. Després creiem que som nosaltres els civilitzats....

Paradeta de sushi del night market, només tenien un parell de vegetarians, però eren ben bons!!!

Tot i que el primer night market sue vain veure va ser el de Pai, la resta de poblets i ciutats tenen la mateixa historia cada dia.
També dir que aquest primer sopar amb menjar de carrer va ser especial pel regal que em va portar la Judit, i que vam compartir amb el grupet. Un vi com Deu mana despres de 5 mesos!!!! Ja tocava!!!!!

Vinillo, lasagna vegetal i una amanideta per donar un aire mes sa al sopar. Això i bona companyia que mes fa falta?!

El cas es que vam tornar a Chang mai abans d'hora per que volia veure a unes amigues que vaig fer a Nepal i estaven per aquí. Així que passarem un dia i mig mes per aquesta ciutat on a primera vista sembla que no podem fer massa cosa. I després, quan començo el sisè mes del viatget, entrarem a Laos tot creuant el Mekong, per la frontera situada mes al nord, de la que no reordo el nom. Però ja el detallaré a la propera entrada.

Adrià
Chang mai

Ultims dies per Nepal

Doncs en 11 dies ja tinc el vol cap a Bangkok, i des d'alla anire cap a Laos.
A Bangkok tindrem 2 incorporacions, primer la Judit, i despres un precios portatil, amb el que em despedire dels internets cafes d'una vegada!
Comencara una etapa ben diferent del viatge. Despres de casi 5 mesos pululant a la meva bola, estare acompanyat durant 80 dies, espero no estar insuportable ajajjaja

Per despedir-me de Nepal marxo dema pel mati cap a Bandipur, un poblet super tradicional perdut per les muntanyes, a on hauria de passar uns dos o tres dies i d'alla a Gorka, un altre poblet, mas de lo mismo, pero d'una casta diferent crec, amb lo que la construccio es lleugerament diferent.
D'alla directe a Katmandu per organitzar la maleta i els trastos i cap a l'aeroport!!

Per fi marxo de Pokhara on amb la tonteria m'he passat un total de 20 dies... joder com enganxa la ciutat, per dos dies que he fet algo de profit, la resta hem estat menjant, jugant a cartes, i de jiji jaja amb la gent. Tot i aixo no esta malament... 2 setmanes de trekking i un mes de relax per recuperar-me jajajaja quins collons.

Bueno el tema es que Nepal es una passada de pais, pero un desastre. El govern es mes corrupte que l'Espanyol, i la meitat de la gent et veu como una vaca  ala que han de munyir tant com puguin, a mes sense cap tipus de tacte. Aquesta actitud esta des del propi govern amb permisos de pacotilla, on et claven 30 euros per anar a caminar a la muntanya i xorrades d'aquestes, o la gent de les tendes que s'ha apuntat al carro i mes d'un cop et demanen 3 vegades el preu del que sigui... La veritat es que es una actitut que acaba cremant bastant, per que cada dia toca barallar per qualsevol tonteria.

D'altra banda, hi ha gent encantadora, i que realment tenen curiositat i ganes d'ajudar-te... suposo que com a tot arreu.
Amb el que em quedo sense cap mena de dubte es amb el somriure de les noies i les dones, i els saris (el vestit tradicional) super colorits i llampants, i contrasten brutalment amb la resta de la merda dels voltants, hauria d'haver-lis fet mes fotos, pero em sentia incomode fent-lis fotos com si fossin una atraccio de fira.... Es dificil de descriure, pero son captivadors. Bueno, les muntanyes tambe m'han agradat, pero em quedo amb la bellesa de les dones ajajjaja.


Prometo que quan tingui el meu ordinador penjare una bona seleccio de fotos, i a l'hora fare una entrada del trekking que vaig fer, que el tinc ben detalladet en paper i va quedar forca be.

Tambe tinc una seleccio de fotos de gent treballant a les obres, es mes del meu gremi i potser a algu ni li va ni li ve, pero de debo que es molt gracios veure com treballen aqui...

En resum, ha anat veure el pais, per que veig en la direccio que va el nostre, que pel que vaig escoltar ahir, ens fan un prestec a un interes super bo no? quina sort te en Mariano.
Suposo que fins a Tailandia no tornare a publicar, son 10 dies de silenci, pero com ja coneixeu el planning...

Doncs aqui va una canco que em van passar l'altre dia molt apropiada per la nostra classe politica.
http://www.youtube.com/watch?v=Af1YMFpVgb4
Una abracada a tothom, i molta sort!

Adria
Pokhara.

Tansen

Vale, perdoneu, se que el blog esta una mica mort ultimament, pero es que els ordinadors aquests son una merda, i m'estresa molt estar esperant 2  minuts a carregar cada pagina, i lluitar contra aquests teclats que van mes durs que una pedra.
D'altra banda el fet de que ja tingui 2 pen drives formatejats per la de virus que hi ha als ordinadors m'ha tirat enrere a l'hora d'intentar pujar mes fotos.

El resum d'aquests dies es que he estat al poblet de Tansen, al sud de Pokhara. Un poblet maquisim on he estat fent el perro de mala manera, menjant i llegint tot el dia.
He estat amb el Carlos i la Karine, una parella que ha estat vivint per 2 mesos a Tansen i m'han acollit a casa seva per 10 dies. Amb ells he estat veient el poblet i fent alguna excursio pels voltants. M'han tractat genial i he estat com a casa per uns dies.

Aqui he estat exercint d'arquitecte amb recursos nepalis, no penjo les fotos pel que he dit, pero quan veieu les solucions constructives que ens hem tret de la maniga ... us cagareu, jajajajjaja. Ja he amortitzat els 6 anys de la salle crec.

Tambe vaig fer una excursio de dos dies a un parell de poblets del voltant, Gumba i Ranigat o algo aixi, amb un banyet al riu d'aquest ultim. Amb la calor que tenia va ser la gloria.
Ha estat agradable sortir de ciutats turistiques, ja que crec que a part d'ells son el 4t turista en tot l'any. M'he banyat a les fonts publiques amb tot de nepalis esandalitzats de veure un blanquet per alla, i a l'hora ha estat gracios veure com tots els nens venen corrents a saludar-te.

Avui he tornat a Pokhara, amb un altre bus agonic de 6 o 7 hores per unes carreteres que dona gust... pero he arribat viu.
L'ordinador s'ha reiniciat sol 2 vegades aixi que ja m'he cansat, se que falten moltes coses pero ya no tengo el cono para farolillos jajajajaja.

D'aqui 20 dies els meus pares em faran arribar un ordinadoret ben maco, i llavors ja podre actualitzar el blog, pujar fotos, i veure dades tranquilament. Se que al principi del viatge no volia carregar un ordinador... pero tenint wifi fins a la cafeteria mes cutre, sera una bona inversio.

El plan per aquests dies, per qui vulgui seguir-lo, es des de Pokhara anar a Sarangkot o algo aixi on hi ha vistes espectaculars dels anapurnes. Despres anar a Bandipur i Gorka, que son 2 poblets famosets que estan de cami a Katmandu. Un cop alla, fer temps i el 22 volar cap a Bangkok per canviar una miqueta d'aires.

Una abracada a tothom!!
Adri
Pokhara